Estava convocat, en tant que soci numerari de l’Associació guimera.info a les 11:00 a Guimerà, i sortia de casa cap a les 8:00 , per poder començar el meu ‘ recorregut’ aturant-me a Granyena de Segarra, per fer una passejada pels seus carrers solitaris, i retratar entre altres ‘joies’ la seva església parroquial, advocada a Santa Maria, de la que ens diu la descripció de patrimoni Gencat que és un edifici aïllat de les cases però integrat plenament dins del nucli de la vila. Una impressionant escalinata, aporta majestuositat i elegància a la seva façana principal. De planta rectangular, s´estructura a partir de tres naus i teulada a doble vessant. L´edifici es va construir amb pedra local propera a la vila i se´n presenta amb de carreus de pedra ben escairats i aparellat amb morter de calç. A la seva façana principal hi troben la porta d´accés al edifici amb d´arc carpanell. Adossats ambdós costats d´aquesta porta, uns pilars de secció quadrada i presenten decoració amb motius vegetals. Per sobre de la porta d´ accés i damunt del seu arc carpanell hi trobem ,en relleu, l´escut de la vila, una garba d´espigues de gra, envoltada amb decoració vegetal. Una cornisa ens separa aquesta estructura descrita fins ara, de la fornícula que deuria acollir l´advocació a qui anava adreçada la parròquia i que actualment no hi ha cap imatge. Per sobre hi troben un òcul, tot seguint el seu eix vertical. La imatge d´aquesta façana principal es completa amb la presència de quatre pilastres adossades a la paret i que abrasen la seva longitud fins arribar al timpà que corona aquesta façana. Dins del timpà hi troben un obertura en forma de creu grega, seguint l´eix vertical de la portada (porta, òcul i creu). El timpà ve rematat per cinc pinacles. Un campanar octogonal, situat al costat esquerra, ens dibuixa la totalitat de la seva fisonomia. Està format per tres cossos separats per motllures. L´últim cos té quatre obertures d´arc de mig punt, on es resguarden les campanes. La part superior d´aquest campanar està rematat per una balustrada.
El Josep Salvany Blanch, l’any 1918 retratava l’església des de dalt de les runes del castell, quasi en la mateixa posició que ho feia jo, tinc clar que va retratar també la imponent façana, malgrat que no figura en la minsa relació d’imatges de Granyena de Segarra:
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/granyena%20de%20segarra/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
Us deixo un enllaç d’obligada lectura :
http://retallshistoria.blogspot.com.es/2012/01/santa-maria-de-granyena-el-sacrifici.html
Granyena de Segarra, la comarca de la Segarra, i fins en bona part la província de Lleida, son ‘espais desconeguts’ per bona part dels catalans que viuen a la vora del mar.
Us sorprendrà descobrir aquestes terres del ‘ forat negre’, dissortadament i alhora, plenes d’història, i quasi orfes de la presència humana; si algun dia tenim un govern ‘decent’ a aquest greu problema de la despoblació de les comarques centrals se li haurà de trobar un desllorigador.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada