dilluns, 4 d’abril de 2016

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA, DITA DE LA SANG I/O L’ESGLÉSIA ‘VELLA’. ALCOVER. CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Les restes de l'església de Santa Maria es troba al nucli vell de la població d'Alcover, exemptes de qualsevol altra edificació i centrant l'espai d'una plaça. A partir dels elements que encara es conserven de l'església es pot dibuixar la planta original, d'una sola nau de 10 x 13 metres, amb absis semicircular i parets de 2 metres de gruix. Romanen en peu gran part de mur de migdia, on s'obria la porta d'accés, així com l'absis i el cor, si bé s'ha perdut l'altre mur lateral que recolzava en l'enderrocat edifici hospital-escola. Cal remarcar els capitells de l'interior de l'absis amb decoració escultòrica i la imposta amb bandes horitzontals incises, a més de la magnífica rosassa situada als peus de l'església. Contràriament la porta d'entrada és d'una gran austeritat, ja que tant els capitells que coronen les columnes com les arquivoltes i el timpà són llisos. L'obra es va fer amb carreus regulars de color vermell.




La factura de l'edifici el situa clarament a l'època romànica, si bé hi ha divergència d'opinions respecte a la seva datació concreta. No obstant això, el criteri general és de donar com a bona la data de final del Segle XII. La tradició popular coneixia aquesta església amb el nom de "La Mesquita", nom que ha fet suposar l'existència anterior d'un temple musulmà. Vers la fi del Segle XV va resultat insuficient i es va fer l'església nova. A la vella se celebrà culte fins l'any 1783.

El Josep Salvany Blanch visitava Alcover a la segona dècada del segle XX, i recollia diverses imatges d’aquesta església de Santa Maria d’Alcover, actualment dita l’ esglèsia Vella o església de la Puríssima Sang,la tradició popular la coneixia com la Mesquita.




L'any 1931 va ser declarada Monument Històrico-Artístic per ordre del Ministre de la II República, Marcel•lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939)

L'edifici va resultar molt malmès en ser incendiat en els primers temps de la guerra de 1936. Poc després, el 1937, es va esfondrar gairebé totalment, i a més es van perdre retaules i talles de gran valor artístic. Actualment s'ha recuperat com a espai urbà, obrint-se al públic l'11 de setembre de 1979.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com