divendres, 8 d’abril de 2016

SANTA MARIA DE GALLÈCS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés a Gallecs, de la nostra destinació d’avui en diu l’Enciclopèdia :

Nom d'una ciutat projectada l’any 1970, anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s'havia d'estendre per un ampli sector que abasta set municipis del Vallès Oriental (Lliçà d'Avall, Mollet, Parets, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà del Vallès). El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l'oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d'una àrea recreativa. El nom prové de l'església romànica del poble de Gallecs.

Josep M. Blanch, en el seu excel•lent treball sobre Santa Maria de Gallecs ens diu :

L'indret de Gallecs s'esmenta per primer cop l'any 904, en l'acta de consagració de L’església de Parets, on consta entre les viles que pertanyen a aquesta parròquia. El temple, en canvi, no apareix documentat fins l'any 1007. Ja en el segle XI apareix com a parroquial, tot i que en el segle XV no tenia capellà fix i havien d'oferir el culte els capellans de les parròquies veïnes. En 1499 es converteix en sufragània de Sant Genís de Plegamans. Posteriorment va tornar a tenir rector propi degut a diverses disputes entre els fidels, els habitants de Plegamans i el rector. A finals del segle XIX es va annexionar a Sant Vicenç de Mollet.

El temple es va començar a construir en el segle XII. Té planta de creu llatina amb una sola nau acabada en un curt transsepte. L'absis és quadrat i té una finestra de mig punt i de doble esqueixada. També hi ha una finestra de similars característiques en els braços del transsepte. La nau i l'absis estan coberts amb una volta de canó apuntada.

Durant les obres de restauració que es van realitzar entre 1965 8 1969 es van trobar fragments dels diferents paviments que ha tingut el temple al llarg dels segles. En el presbiteri es van trobar restes de paviment paleocristià, dels segles V o VI. Al costat dret de la porta trobem fragments datats entre els segles VI i VII. Finalment, en el presbiteri i en alguns punts propers al mur nord es poden contemplar fragments d'època medieval, dels segles XIII i XIV. També es van trobar alguns fragments de ceràmica i de vidre.

Dels murs exteriors destaca la pedra, d’un color vermellós, molt regular i ben disposada. La coberta és de dos vessants, feta amb teules aràbigues, i es pot veure que fou aixecada uns 70 centímetres. Sobre l’arc triomfal s’alça una espadanya amb dos buits, que fou restaurada entre els anys 1967 i 1968.

L’església de Santa Maria de Gallecs és pròpia de l’arquitectura d’estil romànic tarda.







Teníem ocasió de visitar l’església per gentilesa d’un veí, que ens explicava que hi ha celebració litúrgica el `primer diumenge de cada mes. No trobava cap dada relativa a la Mare de Déu de Gallecs, i/o els seus Goigs, ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

http://www.espairuralgallecs.cat/ca/que-es/historia-5/index.htm

El Consorci de Gallecs en la pàginahttp://www.parcgallecs.cat/gallecs_historia.php , explica ::

Gallecs conserva la mateixa imatge que devia tenir en altres temps, amb masies disperses pel camp de cultiu i boscos. La primera referència històrica apareix en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Gallecs a Parets del Vallès, l'any 904. Més endavant, es troben moltes referències de Gallecs en documents històrics, especialment en donacions fetes al monestir de Sant Cugat, gràcies a les quals podem fer-nos una idea de com era la vida a Gallecs en el segle X. Era una comunitat no molt gran, agrupada en famílies que treballaven la terra i vivien prop dels camps en habitatges modests. Les terres conreades es dividien en extensions normalment menors a una hectàrea. Havia camps destinats a la producció de cereal o en guaret, al cultiu de la vinya, i prop de la ribera es conreaven productes d'horta i arbres fruiters. El petit poble tenia com a centre una església, és la mateixa que podem apreciar avui en el mateix lloc, l’església de Santa Maria de Gallecs, la qual és romànica del segle XII. S'han trobat restes de mosaics molt més antics (paleocristians, del segle IV) en el subsòl de l'edifici romànic. El primer esment escrit de l'església és de l'any 1008, però l'esment de Gallecs com a parròquia és posterior, de l'any 1089. Durant l'Edat Mitjana, Gallecs devia tenir unes dimensions semblants a les d'altres pobles veïns, però més endavant va perdre pes demogràfic i per tant, autonomia parroquial, i a partir del segle XV va passar de dependre de la parròquia de Plegamans a la de Mollet, de la qual depèn actualment. Des de 1385, els pobles de Gallecs, Mollet i Parets formaven part d'un mateix municipi. El seu Consell feia les reunions sota els roures que havia prop de la masia de "Ca Ros". Durant 450 anys, van compartir un únic govern municipal, fins que en el segle XIX, van crear els seus propis Ajuntaments.

L’espai de Gallecs va continuar molt semblant durant el segle XX fins la dècada dels anys setanta, quan es va viure la mecanització del sector agrari, amb l’abandonament de les tècniques culturals més tradicionals. Es va intensificar l’agricultura, augmentant la densitat de bestiar a les granges i en conseqüència la quantitat de residus orgànics.

Aparegueren els fertilitzants químics i els plaguicides i amb ells l’ús desmesurat en l’aplicació d’aquests productes. S’instauraren els primers sistemes de reg per aspersió i es va començar la planificació i construcció de basses per augmentar la superfície de regadiu.

Tot aquest desenvolupament fou frenat l’any 1970 quan el Ministerio de la Vivienda, a l’empara del Decret llei 7/1970 d’actuacions urbanístiques urgents (ACTUR), va expropiar una àmplia zona rural de 1.500 ha. repartida entre set municipis del Vallès Occidental i Oriental (Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Montcada i Reixac i Polinyà) per fer-hi una ciutat de 130.00 habitants per donar resposta a la gran congestió de la ciutat de Barcelona.

L’objectiu principal del Decret llei era afrontar la forta demanda d’habitatges a l’època de les grans concentracions urbanes, especialment a Madrid i Barcelona, i per tant fer una reserva de sòl per a la construcció de nous nuclis urbans. Els terrenys, actualment de 753 hectàrees (el 50,2% del total inicial) es troben al mig de l’àrea expropiada original.

El Decret 3543/1970 desenvolupava el Decret llei esmentat anteriorment i creava l’ACTUR i Riera de Caldes, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Maria de Gallecs, amb l’objectiu de construir una nova ciutat.

La crisis del petroli de 1973, el canvi polític que va representar la transició cap a la democràcia i la forta pressió popular en contra de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, van fer que aquest no s’arribés a executar.

Davant de la inestabilitat provocada per l’amenaça d’una imminent urbanització de l’espai, a partir d’aquest moment l’evolució de Gallecs, va seguir una dinàmica diferent a la resta de poblacions. Alguns propietaris abandonaren les explotacions i els masovers buscaren un lloc de treball més segur a la indústria. Els agricultors visqueren una situació de desordre en què part dels terrenys restaren erms i algunes de les masies foren ocupades.

L’any 1980, mitjançant el reial Decret 1503/80, de 20 de juny, es van transferir a la Generalitat de Catalunya les competències de l’antic Instituto Nacional de Urbanización (INUR), així com tot el patrimoni immobiliari adscrit a aquest organisme. El mateix any, per mitjà de la llei 4/1980, la Generalitat creà l’ Institut Català del Sòl (INCASOL) al qual foren transferides les antigues propietats de l’INUR.

L’any 1984, a partir del decret 475/82 del 2 de desembre, l’ INCASOL- mitjançant els Ajuntaments dels municipis afectats -, va concedir unes llicències d’ús agrícola als pagesos del municipis de Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda que en aquell moment conreaven les terres a Gallecs. Aquestes llicències permetrien als pagesos seguir cultivant les parcel•les que treballaven.

L’any 2000 es va constituir L’Associació de Pagesos de Gallecs que està formada per 29 pagesos que treballen en les 545,15 hectàrees de superfície agrària útil (camps de conreu) de les 753 hectàrees del territori. Tot i la inestabilitat existent a l’espai des de l’Associació de Pagesos de Gallecs han sorgit iniciatives col•lectives per continuar desenvolupant una agricultura de qualitat i amb un valor afegit amb una vocació de permanència per mantenir en el futur l’activitat agrària en el territori.

El 17 d’octubre de 2000, els ajuntaments de Mollet i Parets del Vallès varen promoure la creació del Consorci de l’Espai Rural de Gallecs i l’any 2006 es va constituir l’actual Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs.

En conjunt, tots aquests esdeveniments han fet que Gallecs sigui actualment una de les àrees agrícoles contínues més extenses del Vallès, amb un entorn rural, que és avui testimoni del que en altre temps fou el paisatge de la plana vallesana.


Gràcies a les bones gestions del Consorci, de la Gemma Safont Artal, i de la M. Teresa Farrés Cervera, aconseguia les imatges de l’edifici que acollia l’escola pública de Gallecs fins ben entrada la dècada dels anys 60 del segle XX.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

El paradís terrenal - que no hem sabut localitzar encara - tenia de ben segur moltes semblances amb Gallecs. Poseu-vos a l’agenda per aquest any fer-hi una visita.