dimecres, 6 d’abril del 2016

IN MEMORIAM. DEL MONESTIR A LA BASÍLICA DEL SANT SEPULCRE. PALERA. BEUDA. LA GARROTXA. GIRONA.

S'accedeix a la Basílica del Sant Sepulcre de Palera per un trencall que surt a mà esquerra del Km 3 de la carretera de Besalú a Beuda.

L'any 1085 era consagrada la basílica, construïda pels senyors del lloc Arnau Gonfred i la seva esposa Brunegilda. Féu la consagració el bisbe de Girona, Guifré, acompanyats dels bisbes de Carcassona, Narbona, Magalona, Barcelona, Elna i Albí i de l'abat de Santa Maria la Grassa, monestir del Llenguadoc. L'any 1107, Arnai Gonfreg confià l'administració a l'abat de la Grassa que hi fundà un petit priorat benedictí i que nomenà els priors fins al segle XVI.

A partir mitjan segle XVI, els priors de Palera procediren de Banyoles (1549-1670), de Besalú i de Ripoll, i també en alguna ocasió de Sant Cugat del Vallès. També a partir d'aquest moment, la comunitat quedà reduïda a tres monjos.

Sembla que Palera fou centre de peregrinació i devoció, ja que s'hi podien obtenir indulgències similars a les obtingudes a Terra Santa.

A mitjan segle XVI s'hi començà a venerar també Sant Domènec.

La llei de desamortització de Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez (Chiclana de la Frontera, Cádiz, 25 de febrer de 1790-Madrid, 3 de novembre de 1853), l'any 1835, va posar fi a la comunitat de Palera i va començar la degradació de l'edifici. La desamortització pretenia eixugar els deutes del REINO DE ESPAÑA, lluny d’això va consolidar un sistema de corrupteles que ens ha portat fins a la catastròfica situació actual.

Unes obres de restauració que es van fer l'any 1962 van destruir una galilea romànica.

Dins el projecte de restauració del conjunt monàstic, l'any 2012 es va realitzar una intervenció arqueològica al claustre per conèixer les seves dimensions, funcionament i cronologia. En una primera fase el claustre funcionaria probablement amb corredors oberts a la part de tramuntana i llevant, des d'on s'accediria al pati que funcionaria alhora com a distribuïdor de les altres sales. En una segona fase es documenten tot un seguit de canvis que probablement van ser causats pels terratrèmols de 1427 i 1428; sembla que el pati de Palera quedà enrunat i s'hagué de reestructurar profundament. Posteriorment es van fer noves reformes, però finalment el conjunt va ser abandonat i reutilitzat com a hostatgeria. El pati s'ha utilitzat com a hort durant bona part del segle XX.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que La basílica de Palera és un edifici romànic de tres naus amb sengles absis amb finestres de doble esqueixada. La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó que arrenca d'una cornisa senzilla que ressegueix els murs, per sobre els pilars i l'absis central, i les laterals amb volta de quart de cercle. Les voltes recolzen sobre pilars quadrangulars completament llisos.

El temple de Palera és d'una gran austeritat, tant a l'interior com a l'exterior. L'aparell de construcció és fet de carreus força grans i regulars.

A la façana principal, a ponent, hi ha la porta d'accés amb doble arc de mig punt completament llisa, sense cap mena d'ornamentació. En aquesta façana s'obren, a més, quatre finestres de mig punt i un petit ull de bou. Està coronada per un campanar d'espadanya amb dues obertures de mig punt.


A l'interior, les naus són separades per dos pilars, que presenten cornisa per les bandes est i oest, sobre les quals es recolzen tres arcades per banda. En diversos carreus dels murs exteriors s'endevinen senyals dels picapedrers.

Del claustre, situat a migdia, davant de l'actual hostatgeria, no queda més que el recinte. S'hi devia accedir per la porta situada al mur sud de l'església. Sembla que se'n conserven alguns capitells de difícil datació. Al mur nord del temple hi ha una porta tapiada.


llegia que a l'interior del temple es conserva una pica d'aigua beneïda que podria correspondre cronològicament a l'època de consagració del temple. Mesura 36 centímetres de diàmetre i té una alçada total de 103 centímetres, sense la base 21 centímetres. No sabia trobar la pica conservada a l'exterior del temple, de la que llegia; és de forma rectangular i té una cara humana esculpida; mesura 30 centímetres d'amplada i 57 de llargada.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com