Patrimoni Gencat ens explica que el volum principal consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral•lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra treballada. Al centre hi ha el portal d'arc escarser motllurat, sobre el qual hi ha finestrals amb sortida a un balcó de baranes forjades. El balcó de la cantonada es perllonga fins a un finestral de la façana lateral, amb l'angle de la barana rematat amb un gall forjat. Sobre el finestral central hi ha un escut heràldic de pedra.
El segon volum, de menor alçada a causa del desnivell del carrer, presenta la mateixa tipologia d'obertures que el volum principal, tot i que disposades de forma aleatòria. La façana de sol ixent presenta una galeria al pis superior de petits pòrtics d'arc de mig punt. A l'altra banda de la casa, orientada a ponent, hi ha finestrals d'arc escarser amb balcons forjats amb òculs superiors. Aquesta part queda tancada per un baluard formant un petit pati enmig. La mateixa façana segueix fins al carrer, on hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, amb una finestra d'ampit motllurat al damunt. Aquest volum queda rematat per un cimbori de planta octogonal que esdevé la fita visual de més alçada de la població, juntament amb el campanar de l'església parroquial. L'acabat exterior de l'edifici és de carreus de pedra escairats a la part inferior del frontis i arrebossat amb morter de calç a la resta, excepte les cantonades, on també hi ha carreus.
La casa té un pati senyorial, amb dues columnes i tres arcades de mig punt amb reixes de ferro forjat. Al costat de la columna de l'esquerra, que està enganxada al mur, es veu una rajola amb la inscripció: "En la inundación del Ebro de 8 de octubre de 1787 el río llegó aquí". Altres elements, com un pou d'una sola peça octogonal, un sarcòfag romà i alguns medallons amb rostres emmarcats per llorer, ens indiquen un clar estil renaixentista.
Llegia que la Casa Don Joan pertanyia al comte de la Torre de l’Espanyol Rafael de Montagut i Rabanals, pel seu enllaç amb Concepción de Martí i Garcés, d’aquesta unió naixeria Adolfo de Montagut y de Martí.
Els comtes de la Torre de l’Espanyol han estat :
José de Montagut y de Salvador. I comte
Rafael de Montagut i Felez. II comte
Antoni de Montagut Nougues III comte
Rafael de Montagut i Ravanals. IV comte
don Adolfo de Montagut y de Martí. V comte
Carmen de Montagut i Figuerol. VI comtessa
Que donava al poble de la Torre de l’Espanyol l’ermita de Sant Antoni de Pàdua.
S’explica que Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez (comunitat de Madrid), 13 de juny de 1931) va anar a Vinebre i va voler comprar el gall de ferro forjat pel Museu del Cau Ferrat de Sitges, i el propietari en aquella època, Adolfo de Montagut y de Martí. V comte de la Torre de l’Espanyol, li va respondre: "Lo gall no sortirà d'aquí mentre hi visqui un Martí".
A la casa llueix encara l’escut dels Martí.
http://www.riberaebre.org/2012/04/23/vinebre-cedeix-la-documentacio-de-ca-don-joan-a-larxiu-comarcal-de-la-ribera-debre/
http://www.turismevinebre.cat/que-visitar/ca-don-joan/
llegia que Carmen de Montagut i Figuerol. VI comtessa, donava al poble de la Torre de l’Espanyol l’ermita de Sant Antoni de Pàdua.
En la meva visita, constatava que la dita casa del comte de la Torre de l’Espanyol, presenta un aspecte descurat.
El patrimoni històric i/o artístic, és un dels millors actius per atreure al turisme, tant almenys com el patrimoni natural, l’exquisida cordialitat dels catalans, i la nostra gastronomia de reconeguda fama mundial.
Els politics ‘professionals’ no tenen cap argument per explicar l’oblit injustificable en que es troba, més de quaranta anys desprès de la mort del sàtrapa - la gran excusa que ho justificava tot – el patrimoni històric i/o artístic. Entenem que aquesta incúria constitueix un crim contra Catalunya.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmaial.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada