diumenge, 28 de maig de 2017

IN MEMORIAN DE RUBIÓ DE BAIX I LES SEVES ESGLÉSIES. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens arribàvem sota un sol abrusador malgrat trobar-nos encara al mes de Maig de l’any 2017, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al desolat indret de Rubió de Baix, el volia veure , i recollir almenys una imatge de la seva infinita desolació, en la que contrasta l’edifici de ‘ la nova l'església’ advocada a l’Arcàngel Sant Miquel que està situada a la part baixa del poble actualment deshabitat, en el vessant de llevant del tossal del castell i sobre el pendent que baixa cap al barranc del Salí.


Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un edifici aïllat, fonamentat directament sobre la roca, que consisteix en una església de planta rectangular, d'una sola nau, de teulada a doble vessant amb el carener longitudinal, de capçalera recta, i orientada de nord-est a sud-oest seguint les corbes de nivell, amb la façana principal a ponent rematada amb una espadanya de dos ulls d'arc de mig punt.


L'aparell constructiu varia segons els trams, circumstància que pot indicar que es tracta d'una construcció feta a partir d'un edifici anterior (tal vegada la parròquia de Santa Maria de Rubió de Sòls, documentada des de finals del segle XIII) o bé un canvi en la tècnica constructiva. En tot cas, la part baixa de la façana principal està feta a partir de carreus de gres ben escairats lligats amb morter de calç. La porta, d'arc de mig punt de dovelles i amb la data de 1829 a les dues dovelles centrals, està feta amb el mateix tipus d'aparell, però, a partir de mitja alçada de la porta, els carreus esdevenen de mida més petita i a penes desbastats. A mitja alçada de la façana fins l'espadanya l'aparell és de maçoneria de morter amb pedres irregulars (gresos i calcàries). L'espadanya torna a tenir carreus ben escairats de gres i aparell de carreuons irregulars al coronament triangular.

Al centre d'aquesta façana s'obre un rosetó emmarcat per pedra calcària blanquinosa que contrasta amb el color bru de la resta del pany de mur. A sota del rosetó hi ha encastat un lateral de sarcòfag gòtic (amb decoracions en baix relleu que representen tres arcs lobulats trevolats i diverses figures humanes molt erosionades) i a cada banda una cartel•la decorada, la de l'esquerra molt malmesa. Aquests elements haurien pertangut al primer temple i haurien estat integrats a la façana quan es va bastir l'edifici actual el 1829.

La resta de les façanes mostren una heterogeneïtat constructiva similar, amb panys de carreuons irregulars combinats amb maçoneria de morter i alguns trams arrebossats. Les obertures, sis a la façana nord i tres a la façana sud, són senzilles finestretes d'arc de llinda sense cap mena d'ornamentació. A la part posterior de l'església, hi ha un cos adossat amb teulada a doble vessant que fa la funció de sagristia.

L'interior, resol amb una volta de canó de perfil semicircular, està totalment arrebossat amb morter de calç i guix, i en destaquen les decoracions motllurades en guix d'estil neoclàssic de la zona posterior del presbiteri.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010

Recullo, que no comparteixo, la tesis que defensa que aquesta església de Sant Miquel ( anteriorment dedicada a Santa Maria i, posteriorment , a la Immaculada Concepció), podria estar bastida sobre el lloc de l'antiga parròquia del castell de Rubió, documentat des del 1018. Si fos així, es correspondria a l'església de Rubió que apareix en la relació de parròquies dels deganat d'Urgell que contribuïren a les dècimes dels anys 1279 i 1280. Així mateix, el capellà de Rubió es consigna en la dècima de la diòcesi d'Urgell del 1391.

L’existència d’una capella al Castell, advocada a Sant Eudald, es qüestiona aquell raonament, que no desvirtua el fet que l'edifici actual, bastit l’any 1829 en estil neoclàssic, conservi encastats a la façana principal el lateral d'un sarcòfag gòtic i dues cartel•les.

Això, al nostre entendre, únicament confirma l'existència d’un primer edifici, potser romànic o tal vegada gòtic.


http://www.apuntsdunnummulit.com/?page_id=3289

La teulada original era de lloses de pedra i es trobava semiderruïda a principis del segle XXI. El 2008, l'edifici fou restaurat per la Diputació de Lleida, amb un nova teulada de teula àrab i consolidació dels murs.

D’aquell edifici semiderruït en voldríem rebre imatges a l’email coneixercaalunya@gmail.com , també les dades de l’arquitecte de la ‘restauració de l’any 2008’ . Dissortadament no va arribar fins aquí el Josep Salvany Blanch, en la visita que feia a Foradada l’any 1920:

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/foradada/mode/all/order/title/page/1

La Noguera aleshores i ara, està prop de Déu, però massa allunyada de la megalòpolis barcelonina.

No fora desassenyat que de forma col•lectiva TOTS els municipis de la Noguera, col•laboressin per a confegir un Catàleg del Patrimoni Històric i/o Artístic de la comarca, els resultats traduïbles en l’augment de les visites turístiques foren immediats. Escrit queda.

Habitualment faig arribar les meves cròniques als mitjans de comunicació locals, comarcals , provincials i/o d’àmbit català; la nostra tasca consisteix en fer conèixer i ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb aquesta finalitat es permet la còpia, la reproducció total o parcial, i qualsevol citació de forma general tant a persones, com entitats, com mitjans d’arreu del món.

Cap comentari: