http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-silvestre-de-vallirana-la.html
Sóc filla de Vallirana i fa pocs dies vaig anar a veure l'ermita de Sant Silvestre, l’únic patrimoni important, sobretot pel que fa a la seva antiguitat, que té Vallirana. El seu estat és absolutament deplorable: la teulada trencada, el sostre amb forats, el sol, que és de terra, està tot remenat, les parets amb "grafits" per tot arreu tan per fora com per dins, la porta de reixa està tallada i és pràcticament inexistent, a la pedra que hi ha a sobra de la porta on hi diu l’any de construcció, hi ha un parell d'escrits. En definitiva és depriment i vergonyós tant per les persones que l'han malmès com per les que no han fet res per arreglar-ho. Seria molt més digne enderrocar-la que veure-la tan destrossada. És molt trist contemplar el que ja és el cadàver de l’ermita de Sant Silvestre de Vallirana.
La visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el dimarts 9 de maig de 2007.
La ‘Generalitat de Barcelona’ denegava la seva inclusió al catàleg de bens culturals d’interès nacional
http://www.boe.es/boe/dias/1996/09/16/pdfs/A27982-27984.pdf
L’Ajuntament de Vallirana al Pla d’ordenació de l’any 1987, la declarava Bé cultural d’interès Local. I penjava un rètol.
Les imatges donen testimoni de com està a dia d’avui.
Vallirana assolia els 1.288 veïns al cens de 1857, i no serà fins al cens de 1970 que els duplicarà arribant als
2.632, d’ aleshores ençà el creixement ‘ quantitatiu’ ha estat exponencial, 14.676 al tancar l’any 2016.
Dissortadament, Sant silvestre en dona testimoni, ‘qualitativament’ hi ha un nivell d’escàndol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada