dimecres, 5 de juny de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DE CAN FARGAS/CAN PUJOL. HORTA. BARCELONA

Trobava una fotografia ‘anònima’ , datada entre 1890 i 1936 que forma part de l’Estudi de la Masia Catalana, “Bigues velles i restes d'un retaule pintat a Can Fargas, antic Can Pujol d’Horta”. La fotografia ha de ser anterior l’any 1914, si donem crèdit – que ho fem a ulls clucs- al que ens diuen a : https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/08/can-fargas-mas-pujol.html

Com tota masia i residència important, disposava d'una capella de proporcions apreciables que estava en el que ara és La Casa de los Navarros i que va ser derruïda en 1914. Amb les seves pedres es va construir l'església de Sant Antoni de Padua i una part de Foment Hortenc.


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3812/rec/3

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3910/rec/75 Quadre de temàtica religiosa a Can Fargas, antic Can Pujol

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4316/rec/116 Vista parcial de Can Fargas, antic Can Pujol

https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/es/conozca-el-distrito/historia/episodios-historicos/can-fargas

Preguntava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que tenia aquesta capella, i a volta de correu em deien ; la Capella de Can Fargas la tenim documentada com a desapareguda, sense fotografia, sota l’advocació de Sant Antoni de Pàdua, desapareguda l’any 1914. Situada al Passeig de la Font d’En Fargas.

Amb les pedres d’aquesta Capella es va construir un altre capella de Sant Antoni de Pàdua al C/ Pedrell, 64 (imatge que t’adjunto) la qual també va desaparèixer l’any 1936.

Barcelona-A. Cp. Sant Antoni de Pàdua-Desapareguda 1936-Carrer Pedrell, 64-P 128 F-Foto any 1927-copia.jpg

L’autor d’aquesta església i posteriorment de la Parroquial de Sant Antoni de Pàdua, situada en el mateix solar, va ser l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer ( Lleida, Segrià, 1889 — Barcelona, Barcelonès, 1968 )

https://tesorosbarcelona.blogspot.com/2019/02/parroquia-sant-antoni-de-padua.html

L’Església catòlica que feia costat als sediciosos feixistes, tenia plena consciencia de que en fer-ho posava en marxa un procés de desafecció que podria acabar amb la desaparició d’aquesta confessió religiosa, assumia aquestes possibles conseqüències el Cardenal primat d'Espany, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), malgrat els advertiments en contra de la Santa Seu, i entre d’altres del Cardenal de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); l’actual jerarquia segueix amb allò de HACELLA Y NO ENMENDALLA, i més enllà de l’evident caiguda de la pràctica religiosa, advertim que socialment ja fins NO ES CONSIDERA que res que tingui a veure amb la religió, pugui relacionar-se amb la cultura.

Que siguin maleits tots els que per acció i/o omissió, feien i fan possible, aquesta tràgica realitat.