http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Josep%20Cabanyes/field/creato/mode/all/conn/and/order/title
L’any 1905, retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana, Altar i retaule a la capella de Can Cabanyes, Argentona, Maresme.
El Mapa de Patrimoni d’Argentona ens diu; la casa està tancada per un mur que engloba en el seu interior diverses edificacions, com la masoveria, els cellers del vi i de l'oli i altres dependències, com la capella, actualment un traster. En l'interior de la casa destaquen els diversos elements decoratius i de mobiliari fruit de l'ús quotidià durant les diferents èpoques.
A prop de l'edifici s'han edificat una sèrie de cossos de planta baixa, degut als nous serveis de festes i càtering de la nova propietat.
La genealogia dels Cabanyes d'Argentona comença amb Jaume, que té testament de 1445. Segueixen 18 generacions fins a la venda en 1922 a l'antiquari Sr. Babra, la família del qual n'ha estat la penúltima propietària. Actualment n'és propietària la família Beltxenea.
http://www.mascabanyes.es/historia/
https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113641/141487
Llevat d’error l’advocació era de la Sant Joan Baptista, agrairem però, tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada