dijous, 13 de juny de 2019

LA PORXADA DE GRANOLLERS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA.

Patrimoni Gencat ens diu que la Porxada és l'obra de més ressonància de tots les obres fetes el segle XVI a Granollers.

Fou construïda el 1586-7 pel mestre d'obres Bartomeu Brufat, per 520 lliures barceloneses, segons el contracte, amb la universitat granollerina.

Destinada a la llotja dels grans, cap al 1872 s'habilità per a la venda quotidiana.

A finals del segle XIX van tancar-la amb un reixat que va ésser suprimit en restaurar-la.

Conservava aquesta imatge el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mai de 2019 ), al que Catalunya ja no li ho podrà agrair mai.

El 1938 fou destruïda parcialment pel bombardeig del 31 de maig.

El 1939 es va reconstruir i enretiraren els elements del mercat municipal, per tal que romangués en el seu estat primitiu, amb tota la columnata a la vista.

La Porxada és el monument més típic de la ciutat.

Edifici concebut com a llotja de grans, de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada a quatre vessants; les arestes cobertes de teulades esmaltades verdes, formant un cobert de 24m de llargada per 15,65 m d'amplada.

Les teules són de tipus careneres.

Els carreus són de la pedrera del Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós).

A l'escaire SW de l'edifici trobem la mítica pedrera de l'Encant.

L'escut de la ciutat adossat a una columna (partit en faixa; 1, una gralla 2, Aragó)