diumenge, 1 de setembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. IN MEMORIAM DE LA GRANJA SOLDEVILA, SANTA PERPÈTUA DE MOGODA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratava al Josep Olivé Escarre davant de la façana de la Granja Soldevila, el mapa de patrimoni ens diu d'aquest edifici; la Granja Soldevila es troba situada a la zona limítrof amb el nucli urbà.


A uns 80m de la façana principal es situa la línia de ferrocarril que el separa del barri de la Florida. A la vessant sud hi ha un petit jardí romàntic amb magnífics exemplars d'espècies vegetals, a la vessant est hi ha restes dels antics camps de conreu amb diverses construccions auxiliars, a la vessant nord es situa l'antic pati amb els corrals i a la vessant oest hi ha adossat l'edifici de la capella i l'antic habitatge dels porters, seu de ràdio Santa Perpètua. En aquesta mateixa vessant, i separat per un petit passatge, hi ha el modern edifici de l'institut d'ensenyament secundari.

L'edifici principal correspon a un mas de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX. A principis de segle XX, respectant el primer pis de l'antic mas, dugueren a terme les obres d'ampliació de la casa que amb algunes modificacions posteriors esdevingué el que avui coneixem. El que s'observa avui és un edifici residencial amb trets modernistes format per un bloc central de planta rectangular (17 x 23m) amb tres crugies, desenvolupat en una planta semisoterrani, una planta baixa, dues plantes pis i una torre amb dos nivells més. A la vessant oest hi ha un cos de galeria que li dona un aire colonial, també existeix una porxada destinada a magatzem que està adossada a la façana posterior nord al nivell semisoterrani, i a la vessant oest hi ha un altre edifici de 3 plantes i una sola crugia que conté l'antiga capella i l'antic habitatge dels porters. A l'extrem d'aquest cos hi ha una segona torre de 4 plantes amb coberta a 4 aigües. Els interiors tenen una rica ornamentació. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues metàl·liques o de fusta amb revoltons ceràmics segons la dependència. A la planta soterrani els forjats són de volta de canó. La coberta: es combinen les zones de terrat accessible amb les de coberta inclinada, amb remats de teula ceràmica vitrificada. L'edifici principal té la seva crugia central amb terrat accessible i les cobertes de les crugies laterals són inclinades a una aigua. La façana principal té una composició simètrica respecte a l'eix central amb un portal adovellat i una finestra enreixada a banda i banda en planta baixa, 3 balcons en planta 1, i 3 finestres subdividides per columnes en planta 2. A la façana est destaca el seguit de finestres d'arc de mig punt de la galeria. La paret és de totxo arrebossada i treballada imitant obra de carreus. Les baranes dels balcons, les reixes de les finestres i els fanals són de diferent treballs de forja. Les fusteries suporten vidrieres emplomades de colors. Destaquen a nivell arquitectònic el volum de la torre mirador (amb dues plantes més que el cos de l'edifici principal) que queda enfonsat uns 10m a la façana sud i uns 5m respecte a la façana nord. També destaca la segona torre, una planta més baixa, amb coberta a 4 aigües. És un dels edifici que millor conjuga el seu valor com a exemple d'arquitectura modernista amb el paper destacat que va tenir en el desenvolupament històric i econòmic de la vila. Les seves generoses dimensions, la riquesa dels seus elements decoratius, i el bon estat general de conservació, van fer molt adequat el seu pas a ús públic.

Ens sobtava que el Consistori no tingués coneixement de l'autor de la transformació, que per descomptat no e va fer ni amb nocturnitat, ni amb traïdoria, oi?