Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. El 1822 fou renovada considerablement, i la seva última restauració fou realitzada l'any 1927 per l'arquitecte de la segona generació modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937 )que fou durant molt de temps arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) (es pot apreciar la inscripció del seu nomde la font), essent aquesta última renovació, la més important i la que dóna nom a la imatge actual.
Antigament es deia Font dels Escaldadors, ja que a part de tenir un ús públic tenia un ús professional, la dels escaldadors de vímec. Al costat de la font i seguint l'antic traçat del torrent de Salser, hi havia unes basses per a fer l'oli. La primera bassa la va fer construir en Ramon Berenguer III a principis del segle XII. Aquestes basses es deien: Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.
Se situa a la Plaça del Lleó, centre neuràlgic de l'antiga i actual vila, formant part de la zona més monumental de la població. Està envoltada d'una arquitectura fonamentalment d'aquest segle, força heterogènia, a causa de les nombroses reconstruccions i restauracions. La plaça limita amb els carrers de Joan Samsó (Forn), Barcelona, Santa Susanna, Pont, Vic i Nou. El nom de la plaça de la Font del Lleó fou donat per l'Ajuntament l'any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se'n digué, perquè en la plaça hi havia la Font del Lleó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada