En les obres de restauració dels anys 1965-1969 es van trobar paviments de diverses èpoques. El més antic són fragments d'opus testaceum paleocristià que data dels segles V-VI.
Al mur sud hi ha un petit entrant, obert a la nau amb un arc de mig punt, on hi ha la pica baptismal.
L'aparell és de carreus no gaire escairats i mides desiguals. Estan disposats en fileres regulars. Les pedres dels arcs són més ben treballades i de pedra més vermella que la resta.
La porta es troba a ponent a l'interior és d'arc d'apuntat i a l'exterior d'arc de mig punt. És adovellada, amb brancals estrets i una motllura circular al damunt. A sobre hi ha una finestra coronella de mig punt amb mainell.
Dels murs exteriors destaca la pedra de color vermellós, molt regular i ben disposada. La coberta és de dos vessants feta de teula àrab. El campanar és d'espadanya amb dos ulls.
Adossada al mur de migdia hi havia la rectoria que fou enderrocada per tornar la forma original al conjunt.
La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada