Patrimoni Gencat ens explica que l'edifici consta de dues naus principals i altres cossos auxiliars, producte d'ampliacions posteriors.
Les dues naus principals resten unides, és a dir, no tenen cap mena de separació entre elles. D'aquest eix central parteixen, a banda i bada, una successió d'arcs equilibrats parabòlics, a la manera dels arcs diafragmàtics medievals, fets de maó vist. Els carcanyols d'aquests arcs són calats amb falsos arcs.
Fotografia. Vicent Miralles Tortes
Tota aquesta estructura suporta la coberta formada per bigues i llates de fusta, solera de rajola i teula.La segona nau és contigua i transversal a la primera i té una estructura de coberta a base d'encavallada metàl·lica i coberta de xapa, també metàl·lica.
La façana principal deixa veure la doble nau basilical. La seva composició parteix d'un alt basament de pedra, trencat per les portalades amb arc parabòlic. Aquestes portalades sobresurten i s'endinsen en els finestrals situats a sobre seu, que formen un arc d'obra de maó vist, també parabòlic, dividit per mainells que formen cinc finestres verticals. Els mainells formen part alhora dels pilars d'obra que recorren verticalment la part alta del parament fins a la coberta, on uns acabaments esglaonats van formant el pendent, que acaba en vèrtex al centre dels pòrtics. El resultat és una façana monumental, magnífica i bella per la composició i els elements arquitectònics que la formen. Són especialment notables els angles formats per les cantonades de la façana principal elaborats per pilars de maó vist formant relleus degradats que enllacen amb el coronament de l'edifici. Les façanes laterals són formades per un basament i un segon nivell, tot de pedra irregular. A cada tram del segon nivell s'obre una finestra triforada. Totes les obertures són emmarcades amb maó, tret de les portes d'accés que són de pedra. Ran de terra i tot al voltant de l'edifici, s'obren petites finestres pentagonals.
RAMON VIDAL-BARRAQUER I MARFÀ (Sarrià, 1920-Cambrils, 1998), va redactar un projecte d'ampliació del celler, que va dur a terme l'any següent el paleta Enric Puig Solana: en va resultar un cos d'edifici situat a poca distància del costat dret del celler primitiu, que va intentar evocar sense fortuna l'arquitectura de Martinell, es confirmava – una vegada més – allò de ‘les segones parts no sempre són bones ...’
http://www.adernats.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada