dimecres, 11 de setembre de 2019

HISTÒRIES DE BLANES EN ELS ANYS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA. GIRONA

El Jorge Meléndez Muñoz publica una fotografia deL iot del dictador Francisco Franco Bahamonde (Ferrol – que es va anomenar durant molts anys ‘del Caudillo’ , 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975).

https://www.europeana.eu/portal/es/record/2048008/Athena_Plus_ProvidedCHO_Ajuntament_de_Girona_544185.html

Al franquisme li agradaven els braus, tant, tant, tant, que fins l’Azor el vaixell del dictador, arribava a Blanes – segons les cròniques - a las cinco de la tarde del día 19 de junió, no consta l’any, pensem però que va ser l’any 1970.
https://core.ac.uk/download/pdf/39067660.pdf

Ha plogut força d’aleshores ençà, tant, tant, tant, que el Consistori de Blanes, reclama a la Fundacion Francisco Franco que li retorni la medalla d’or que se li atorgava , ara sembla que ‘manu militari’ l’any 1964
https://www.racocatala.cat/noticia/3057/lajuntament-blanes-retira-medalla-franco

Tenia un cert ressò la noticia de la retallada de la barba d’una suposada imatge del dictador al Retaule de l’església de Santa Maria :
https://elpais.com/diario/2000/05/06/catalunya/957575250_850215.html
https://elpais.com/diario/2000/05/14/catalunya/958266449_850215.html

Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) va ser l’autor de la pintura. https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/24012/443553

http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-54-histories-i-relats-per-antonio-mora-verges/

Facebook a creat la figura del ‘narrador visual en aplicació de la dita ‘ una imatge, val més que mil paraules’. Tot sovint advertim però, que per ‘explicar’ algunes imatges ens caldrien més paraules de les que poden digerir els que utilitzen internet, oi?

Només una mínima part de la població té accés a internet, i en el millor dels casos d’aquells que poden accedir-hi, son menys del 5% els que tenen interès en temes de patrimoni.

Els indexs son força pitjors pel que fa a les publicacions en paper que s’ocupen de temes històrics i/o patrimonials.

Tots els esforços per donar a conèixer el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, seran pocs.