dimarts, 3 de desembre del 2019

IN MEMORIAM. DE L’ESCOLA DE LA MIRACULOSA DE LES FILLES DE LA CARITAT, RECONVERTIDA AVUI EN RESIDÈNCIA PER A LA III EDAT JAUME I. L’ESPLUGA DE FRANCOLI. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

El Victoriano Torres Bermudez, publica una fotografia – sense indicar la seva procedència, ni l’època en que es va obtenir - de l’edifici del col·legi de la Miraculosa que gestionaven les filles de la caritat (paüles), a l’Espluga de Francoli, a darreries del segle XIX.

http://www.esplugadefrancoli.cat/media/upload/arxius/POUM/2015/04.Cataleg%20de%20bens/Cataleg%20de%20bens.%20Memoria-Normativa.pdf

L’any 1867 una comunitat de filles de la caritat (paüles) s’establiren a l’Espluga per dedicar-se a l’ensenyament de col·legiales internes.
Ben aviat la comunitat emprengué l’ambiciós projecte de fer un nou col·legi a l’indret de la Pedrera. En dos anys, 1884-1886 el constructor Francesc Salvat [*] dugué a terme l’obra. [*]Pensem que podria tractar-se de Francesc Salvat i Juncosa, Mestre d’obres, pèrit agrònom i director de camins veïnals. Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886

El nou edifici, el col·legi de la Miraculosa, atengué noies espluguines i d’altres llocs de la comarca fins l’any 1909, data en la qual la comunitat de religioses abandonà l’Espluga a causa de la gran crisi econòmica. L’antic col·legi de la Miraculosa, aixecat per les filles de Sant Vicenç de Paül fou traspassat l’any 1909 a la branca masculina de l’orde. Es va instal·lar a l’edifici el seminari major de la congregació de la província vicentina de Barcelona. Aquest seminari es nodria de les escoles apostòliques de Bellpuig i de Palma de Mallorca. Els nois arribaven amb 12 anys i en sortien sacerdots destinats primordialment a missions.

Les obres per convertir l’edifici del col·legi de la Miraculosa en el seminari major provincial s’iniciaren el mes de juny de 1909.

Les obres consistiren en reforçar tot l’edifici a causa d’una construcció deficient. Es van aplicar tirants, bigues de ferro i puntals.

S’arrebossà part de l’últim pis i es féu la distribució de sales i cambres i una capella per a la comunitat. També es posaren les vidrieres de les galeries i s’aixecà la nova cuina. Es va instal·lar l’electricitat i una bomba d’aigua amb motor i dinamo propis.

Les obres duraren fins el febrer de 1910. Tot i no haver acabat les obres, la inauguració es féu el 17 d’octubre de 1909, amb la presència del visitador pare Gelabert, del pare Joan Dagés, de la casa de Figueres, i d’una representació de les filles de la caritat de la Selva del Camp, Tarragona i Barcelona.

El 22 de maig de 1952, després d’una campanya popular de recollida de diners a través de la revista missional “Aquí y Allá”, una monumental imatge de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa coronava l’edifici del convent. Fins i tot s’aixecà un nou pis per poder atendre l’allau de vocacions.

Poc després els superiors ordenaven l’any 1953 al pare Galmés la sortida del convent. L’any 1959 se celebraven les noces d’or de la fundació del Seminari, en uns actes apadrinats per Lluís Carulla i Canals ( l'Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1904 - Barcelona, 3 de novembre de 1990) i Dolors Boquer i Martori, amb aquest motiu es canvià el nom del primer tram del carrer de la Pedrera pel de Sant Vicenç de Paül.

El 13 de juny de 1968 a causa de la manca de vocacions es decidí tancar el convent.

El 1971 els pares Font, Mas i quatre consellers de la congregació s’entrevistaren amb Lluís Carulla i la seva dona, per tal de que adquirissin el convent, per posar-lo però, al servei del municipi, decidint per tant, que es crearia la residència per a la tercera edat Jaume I l’any 1979