diumenge, 29 de desembre de 2019

SANTUARI DE MISERICÒRDIA. REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

El Pere Albert Carreño, retratava l’edifici d'estil renaixentista, del Santuari de Misericòrdia de Reus, edificat al lloc on, segons la tradició, s'aparegué la Mare de Déu a una pastoreta, Isabel Besora - coneguda tomben com la fadrineta - , l’any 1592, fet que provocà la fi de la pesta.
Malgrat que el mateix 1592 s'acordà la construcció del santuari, les obres no es començaren fins al 1594, i el 1602 s'hi traslladà la imatge de Misericòrdia.


Les obres del temple actual s'allargaren del 1652 al 1683, i comportaren l'enderrocament de la capella primitiva.

El santuari, que contenia valuosos retaules barrocs de Llàtzer Tremulles II, i dels pintors Joan Juancosa, i el seu fill Joaquim Juncosa Domadel (Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 - Reus, Baix Camp, 1708), fou saquejat pels francesos el 1812, i cremat el 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCÀTIC de la II República.

Tarragona està lliure de la maledicció de Déu per l’heroic comportament del seu aleshores arquebisbe, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)

Llegia que el temple fou restaurat l’any 1939, sense que consti qui en fou l’autor, en agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com – per a la dictadura SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, eren primer les esglésies, que els hospitals, escoles i cases de família - , l’expressió “fou reconciliat el 1941”, em sonava tant malament com ‘desinfecció’, i/o el “recosir”, tant cares a determinats càrrecs polítics dels Partits de l’Eix del Mal.
https://ccuc.csuc.cat/search~S23*cat?/aFiestas+de+Reconciliaci{u00F3}n+del+Santuario+de+Ntra.+Sra.+de+Misericordia+%281941+%28Reus%29/afiestas+de+reconciliacion+del+santuario+de+ntra+sra+de+misericordia+++++1941+reus/-3,-1,0,B/browse

La Mare de Déu de Misericòrdia, es la segona patrona de la ciutat.

Patrimoni Gencat ens diu ; santuari d'estil renaixentista, de regust corinti, amb una sola nau i dues rengleres de capelles laterals.
Entre el 1652 i el 1683 el santuari fou engrandit i enriquit amb l'altar major i altres decoracions.

Durant el segle XVIII, entre el 1748 i el 1771, es construí l'obra del cambril.

El 1812 les tropes napoleòniques el van saquejar.

L'entrada externa del santuari va ser modificada per un projecte de l'arquitecte Pere Caselles Tarrats (Reus, 1 de novembre de 1864 - 28 de juliol de 1936) del 1914.

El 1936, com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRATIC de la II República, a la que TOTS ELLS HAVIEN JURAT LLEIALTAT, el santuari va patir tota mena d’estralls i espolis i en desaparegué la imatge quatrecentista. El retaule principal és una reproducció del desaparegut, amb dues escultures de Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981) . El cambril va quedar reconstruït el 1954.

El Santuari ha reincorporat recentment el retaule de la Nativitat de Jesús, obra del segle XVI que durant la major part de la seva història havia acompanyat la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia al Santuari.

El Museu d'Art i Història de Reus, responsable de la conservació del retaule, l'ha cedit al Santuari i s'ha instal·lat a la capella del cambril de la Mare de Déu.

El retaule de la Nativitat és obra del pintor reusenc Jaume Segarra ( Reus, Baix Camp, aprox. 1480 — Reus, Baix Camp, 1543 ) i està datat l'any 1531.

No podíem accedir al Cambril, sembla que únicament és possible els dies festius, la Misericòrdia portarà ens dubte però, les nostres pregaries davant l’Altíssim.


Senyor, allibera el teu poble !