divendres, 20 de desembre de 2019

NO UNICAMENT DE PEDRES VIU L’HOME, OI?.

A Cohèlet 3, podeu llegir :

Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.

Nosaltres el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, practiquem ‘fervorosament’ aquesta doctrina, així el dimecres 18.12.2019, fèiem eñl que qualificava com “Breu crònica d’un viatge llampec per Catalunya”.

Hi havia però temps per a d’altres coses, gaudíem dels excel·lents torrons Vicens, d’un bon dinar a l’Atípic, i d’una tassa de xocolata Jolonch que arrodonia l’apartat gastronòmic de la sortida. httpb://www.xocolatajolonch.com/ca/comestibles/xocolatajolonch/historia/t-3451


HI havia temps encara per fer un tomb per la Plaça del Mercadal, per admirar-nos en la contemplació del pont- aqüeducte que permet al canal Segarra-Garrigues, superar la llera del riu Sió, obra Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916), i per descomptat recollir imatges de l’antic Mercat Municipal, reconvertit ara l’Espai Guinovart. Ah!, era dimecres, i els carrers malgrat la boira i el temps rúfol eren plens d’activitat.

Penseu com nosaltres que certament hi ha un temps per a cada cosa, oi?.

El millor que pot fer l'home és alegrar-se i passar bé la vida. Menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.