Crisant Palau, pública; 1923 - Sant Pere de Bertí, escalinata d'accés al
cementiri.
L'església de Sant Pere de Bertí es troba situada dins el Cingles de Bertí,
a l'est del nucli de Sant Quirze Safaja.
Inicialment fou construïda al segle XI, posteriorment reformada al segle XIII i
novament a finals del segle XVI amb la construcció d'una capella, dedicada a la
Mare de Déu del Roser a la façana de migjorn, junt amb el portal d'accés d'arc
de mig punt adovellat.
És un edifici de planta rectangular d'una sola nau amb la coberta en volta
de pedra col·locada a mode de plec de llibre i lleugerament apuntada.
A la façana de ponent hi ha un petit òcul i el campanar d'espadanya de dos
ulls i amb una sola campana. Aquesta fou col·locada pels actuals llogaters de
la rectoria l'any 1998 amb el nom de Clara.
Jordi Contijoch Boada. Vista de l'interior de l'església
Cal fer especialment del comunidor, un dels dos que encara es mantenen a la
comarca del Moianès.
L’altre està a l’església de Sant Joan d’Oló.
Al Vallès Oriental, trobem el d’Aiguafreda , i el de la Costa del Montseny.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de-berti
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1842402.xml
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/el-pare-nol-de-mura.html
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29480
Poseu el Moianès a la vostra agenda.
1 comentari:
Hola, Antonio. A propòsit del Comunidor de Sant Pere de Bertí et voldria dir que és un bonic exemple de l'evolució i coexistència de dos comunidors en un mateix indret. A mig segle XVII (1659) es va refer l'auster i molt deteriorat campanar de cadireta convertint-lo en un campanar-comunidor pel mètode habitual de posar-li teulada allargant l'obra cap al centre de l'església amb les obertures de rigor a quatre vents. No gaire temps després van decidir aixecar un comunidor exempt, que és el que tu relates. I així és com a Sant Pere de Bertí hi conviuen dos tipus ben diferenciats de comunidors, plenament característics tots dos.
Per altra banda, em plau ampliar la teva informació sobre els comunidors al Moianès afegint-hi els de Sant Feliuet de Terrassola (pedró amb coberta), i el de Sant Quirze i Santa Julita. També es pot fer esment a un projecte de nou comunidor "sobre lo portal de la iglésia" ordenat el 1625 pel visitador episcopal a Santa Maria de Moià. Es veu que l'anterior, separat i en una segona planta, no els agradava i van ordenar-ne la substitució. No sabem, però, com va acabar aquesta ordre executiva.
Publica un comentari a l'entrada