dimecres, 16 de juny del 2010

El comunidor de Sant Martí del Congost



Aquestes petites edificacions en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, situades prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades, em desperten una gran tendresa:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/09/el-comunidor-de-vallfogona-de-ripolles.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-comunidor-de-sant-joan-dol.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/09/lhabit-i-el-monjo.html

Avui son dissortadament escasses, i més enllà del seu valor històric i monumental, en un món secularitzat com l’actual, no tenen cap funció pràctica.





Del lloc de Sant Martí, conegut ara com Aiguafreda de Dalt, reproduïm un fragment de l’acta de consagració :

En nom del Senyor, Déu suprem i rei etern, l'any vuit-cents noranta-vuit de l'Encarnació del Senyor, indicció primera, vingué l'eximi baró Gotmar, humil i venerable bisbe de la seu de l'Església d'Osona, per a consagrar, dintre de la seva diòcesi, l'església de Déu que és situada a la Vall del Congost, en honor de Sant Martí, Bisbe i confessor de Crist, la qual erigí l'abadessa Emma amb l'ajuda de Déu fins a la seva culminació, i pels seus precs, l'esmentat bisbe vingué a consagrar-la. Per això reconegué que la seva vinguda a aquesta església seria profitosa per a totes parts, consagrà l'església i li concedí els delmes i primícies que pertanyen a aquesta església, o sigui: Nogueroles, el vilar de Sant Martí, Aiguafreda, Avencó, Canyelles, Cantallops, el vilar d'Elià i l'altre Canyelles de Campllong. Igualment l'església de Santa Coloma amb els delmes i primícies dels vilars que li pertanyen, o sigui: Vall Ossera, Vinyoles, Nitbona, Casoles, Centelles, Balona, Màrmola, Vallasnera, el vilar de Ninfridi, el vilar de Riballoms, Ollic, el vilar Guistremir, Gèmenes i l'església del castell de Sant Esteve. Totes aquestes coses abans esmentades i determinades íntegrament, jo, Gotmar, Bisbe, les concedeixo amb els delmes i les primícies i amb tots els bens que pertanyen a aquestes esglésies en honor i dedicació de Sant Martí, de manera que cap comte, centener o tribú no pretengui exigir-hi cap servei, llevat del servei que per honor a la càtedra de Sant Pere haurà de prestar cada any a aquesta seu, com és el costum de les esglésies que pertanyen a aquesta província, o sigui, sis mujades d'annona. Li dono, a més ornaments eclesiàstics, o sigui, una casulla, una estola, un cíngol, i un maniple, un missal i un leccionari, per a remei de la meva ànima i atesa la necessitat d'aquesta església. D'altra banda, jo, Emma, abadessa, dono per a la dedicació d'aquesta església tota l'aprisió que li concedí el meu oncle, difunt, el comte Sunifred, la qual té com a termes, a llevant, el camí que mena a les Canes, i des del camí fins a la font del vilaret de Sant Martí, i des de la font fins al rierol que corre cap al riu. I seguint el riu, fins a l'altre font, fins al arbre on hi ha marcada una creu, i des de l'arbre fins al camí que mena a Canyelles. I li concedeixo al vilaret de Sant Martí, tot el que m'ha previngut per compra en aquell lloc, a l'apèndix de Sant Martí, al vilar anomenat Nogueroles, amb tot el que hi tinc. I li dono una vinya de quatre mujades al lloc anomenat Ollic, i al vilar d'Ossera, tot el que tinc, i un serf propi anomenat Isnard i una serva anomenada Ermengarda. Totes aquestes coses les concedim per la dedicació de l'esmentada església que ha estat consagrada per a remei de la nostra ànima i la dels nostres parents, o sigui, de les que ens precediren, dels presents i dels futurs, a l'esmentada església o als sacerdots, monjos i dones consagrades a Déu que ara serveixen Déu en aquest lloc o amb l'ajuda divina l'hi serviran en el futur. I el que vingui contra aquesta dotació de Sant Martí, bisbe i confessor, o vulgui sostreure'n quelcom, que tingui lligada la seva ànima amb els nostres pecats que desitgem que per això quedin purgats. I que a més se sotmeti a la condemna canònica, que pagui per la força un talent d'or a aquesta església i que d'ara en endavant aquesta dotació resti en ferm. Aquesta donació i dotació de Sant Martí , confessor, ha estat feta el dia de les nones d'agost, l'any primer del regnat del rei Carles.
Gotmar, bisbe, que he fet aquesta dotació i ho subscric, Emma, abadessa, ho subscric, Leuvila, prevere, ho subscric. Signatura de Guifré, rogatori, que ho subscric. Signatura de Teodoric, sots-diaca, que ho subscric. Ocobac, ho subscric. Adroer, prevere, ho subscric. Signatura de Bell, que ho subscric. Rovic, sots-diaca, que ho subscric. Eldelec, ardiaca, ho subscric. Signatura de Baldomar, que ho subscric. Signatura de Mascaró. Signatura de Balfulf. Signatura d'Andreu. Signatura d'Edelmar. Alfons, ho subscric. Adroer, ho subscric. Signatura de Mirell. Signatura de Calvell. Signatura de Frugell. Signatura de Todari. Signatura de Desideri. Signatura de Sunifred. Signatura d'Eliseu. Guneric, prevere, ho subscric. Signatura de Frodelaic, que ho subscric.
Signatura de Pere. Signatura de Giscafred, que ho subscric.
Atanagild, prevere, que he escrit aquesta dotació de Sant Martí, confessor, i l'he subscrita el dia i l'any abans esmentats.

Feu un forat a la vostra agenda per arribar-vos fins Aiguafreda , municipi del Vallès Oriental , situat a l'extrem nord-occidental del massís del Montseny, just al límit de la comarca d'Osona, a l'esquerra de la riera del Congost, entre la riera d'Avencó i el torrent de Martinet.

Sempre m’agraireu el consell.

© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

Unknown ha dit...

Malauradament alguns costums s'han anat perdent amb el temps i perdem amb això uns records i llegats històrics d'incalculable valor tant arquitectònic com antropologico i els que ens queden hem conservar amb especial afecte.
Una salutació cordial Francisco Gingivitis.