dissabte, 15 de desembre de 2007

El Pare Noël de Mura.

Mura és una població de la comarca del Bages, se la coneix com la Capital de les Valls del Montcau; [l’origen del topònim a reserva de consultar-ho en l’Onomasticon Cataloniae d’en Joan Coromines i Vigneaux , podria derivar-se de la peculiar forma de les valls altes de la riera de Nespres]. Doncs en aquest lloc encisador aquest any 2.007, el veïnat ha confegit i te exposat a la curiositat de tothom, un bon nombre de figures del Pare Noël.

El Joan Escoda i Prats, sabadellenc de naixement i muratà d’adopció, convertit per a mi en un “personal Pare Noël” ha volgut fer realitat allò, de que qui no estrena res per Nadal, res no val, i m’ha fet un regal extraordinari : la contemplació del rellotge de sol, el comunidor de Sant Pere de Bertí, i l’entorn entre feréstec i oblidat de les terres que fan frontera entre l’Alt Vallès, el Moianès i l’Osona.


Quan al rellotge ens rep amb la seva engrescadora llegenda :

Pels camins del Cel
El sol fa via
Mira quina hora és
I aprofita el dia.


Cal potser explicar a algun lector que és un comunidor : [*], i quina funció exercia en l’activitat pastoral i religiosa de les comunitats rurals.[**]
(*)Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert als quatre vents, cobert, situada prop de l’església , on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
(**)Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.


El de Sant Pere de Bertí, integrat en l’edificació cal estar amatent per advertir-lo. No així en el cas del Comunidor de Sant Joan d’Oló, que es troba al bell mig del pati entre l’església i el petit cementiri. Els dos esmentats son els únics que conserven la tradicional forma de cobert als quatre vents; com a Pedró en trobareu força encara : a Vilarasau, dins del terme de Santa Maria d’Oló, a Mura, a Santa Maria de l’Horta d’Avinyo,.....


De l’entorn, s’ha de fer especial esment a les restes d’un somni foll, les cada cop més evidents runes per obra i desgràcia de la tribu que assola la nostra catalana terra, els vàndals ; ens referim al que fou anomenat Castell els segles XI al XIV amb el nom de Clascar, per esdevenir masia entre els segles XV i XIX, continuant però senyorejant el terme de Sant Pere de Bertí, i acabaria a començaments del Segle XX en un totum revolutum arquitectònic, que malgrat tot -val a dir-ho – te el seu encant.


El mati ens permetria encara meravellar-nos amb la bauma del Rossinyol, tot just en la nostra incorporació a la pista asfaltada que enllaça Sant Feliu de Codines, amb la carretera de Centelles, passant per Sant Miquel del Fai.

Gràcies al meu Pare Noël de Mura, he pogut amics lectors gaudir d’aquest regal, que m’agradarà compartir amb vosaltres.

Bon Nadal !

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: