https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11691
Ermita d'una nau, està feta amb carreus ben escairats com a reforç dels
angles combinats amb pedra menys treballada a la resta.
La porta d'accés està centrada a l'eix de la nau, d'arc apuntat i adovellat, no hi ha cap finestra i és de planta rectangular. La coberta és a dues aigües de teula, encara que alguna part conserva l'original amb lloses de pedra; a l'interior trobem quatre arcs ogivals.
Sobre la porta hi ha restes d'una llosa amb inscripció, així com dibuixos
geomètrics llaurats a les seves dovelles. Té, a banda d'una vinculació física,
una d'històrica amb el castell d'Algars.
Mascaró, respecte a això escriu: "...construcción de techo abovedado,
sostenido por robustos arcos ojivales, acusa remota época. ¿Debió ser, acaso,
antigua parroquia de los habitantes del "castrum" de Algás que
menciona Alfonso II - (d'Aragó, I de Catalunya; o sigui "El Cast")-
en sus Cartas-pueblas, o mejor, un más reciente ermemitorio, fundado en época
posterior por los Hospitalarios de San Juan de Jerusalén? ...Junto a sus muros,
se encuentran las ruinas de una antigua adeificación, que bien pudo ser en sus
principios una vivienda, y que en 1781, era el almacén de los diezmos de todos
los terratenientes de Algás y Piñeras".
L'església parroquial de sant Joan Baptista d'Algars, avui ermita de Sant Joan, ha
estat reconciliada i restituïda al culte l'any 1942. L'aplec: el 24 de juny,
fins a 1936.
Algars, de l'àrab al-gâr 'la cova', és un antic poble del terme municipal de
Batea.
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1826
La fredorada d’aquest gener de l’any 2023, ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola” maleïda.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html
Els evangelis expliquen que Ponç Pilat,
donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest
segon- , la tria que ens proposa
l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966)
– el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència desprès del sàtrapa -, és entre els casinos i els jocs o entre la
vida i la salut dels que viuen a Catalunya,
ens temem el pitjor.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html
De vegades la pau, no és més que por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada