L’ Andreu Lara Urpina, publica una fotografia dels Banhs de Tredòs a Naut Aran
Llegia que els vestigis romans localitzats a la contrada, com ara un bust
de la deessa Isis, demostren l'ús d'aquests banys des de les èpoques més
antigues.
El qüestionari Francisco Antonio de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara,
provincia de Cuenca, 25 de julio de 1757 - Ibidem, 1812 consigna l'existència
de tres fonts medicinals en la ribera d'Aiguamòg i terme de Salardú, dues
d'elles a una distància d'una hora i mitja de Tredòs, i la tercera una mica més
lluny.
La primera font de mitja qualitat i d'olor sulfurós, servia per al bany de paralítics,
artrítics i reumàtics, així com per guarir malalties mentals ("intemperia
frígida de cerebro"), de la pell, i també de fetge. Sota prescripció
mèdica hi acudia molta gent, encara que només hi havia un cobert (1788). Sembla
ser que el primer edifici residencial, d'una sola planta, es va construir un
segle més tard(1885) i es va ampliar posteriorment amb un pis superior (1904) i
una capella (1908).
Es Banhs restaren fora de servei des de l'any 1944 fins a mitjans dels 90,
en que es van tornar a obrir al públic.
Teniu imatges de la capella?. En sabeu l’advocació?. Sou pregats de fer-nos
arribar les vostres aportacions a l’email castellardari@gmail.com
L’aranés és la llengua vehicular de l'ensenyament des del 1984 ençà a la Vall d'Aran; gairebé
el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba
en una clara situació de minorització en relació a la llengua castellana,
i en menor mesura amb el català.
Els aranesos però, mantenen la seva llengua, així hi ha Naut Aran, Mijaran
y Baish Aran, i no com en els territoris “ catalans” Alt, Mig, Baix, enlloc de sobirà, mig,
jussà. Massa sovint em trobo persones
que es diuen catalanes, i reivindiquen – coses de la mal dita síndrome d’Estocolm
- com a pròpies les formes castellanes
imposades en el seu moment “ manu militari “.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada