dilluns, 22 d’abril del 2024

ESGLÉSIA D’ARAVELL, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. MONTFERRER I CASTELLBÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, repetia la fotografia que feia l’any 1983 , A. Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, i llicenciat en història medieval, notari gràfic de l’Urgell sobirà, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-daravell-montferrer-i-castellbo


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15585


L'església de Sant Esteve d'Aravell és un temple d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a nord i amb l'interior profundament reformat l'any 2002, segons el model d'un saló barroc. Un trebol horitzontal, delimitat per un fris motllurat de guix separa aquesta de la coberta. D'altra banda, al llarg de la nau hi ha sis pilastres motllurades de secció rectangular, tres a cada mura de la nau, coronades per capitells compostos sobredaurats, i erigits sobre peanyes de forma prismàtica i cos totalment llis. Aquests elements, en aquest cas més ornamentals que estructurals, es repeteixen també a la capçalera del temple, on se n'erigeixen dos més.

 

L'àmbit presbiteral de l'església està sobreelevat en relació a la resta de la nau, des de la qual s'hi accedeix a través de dos graons que n'abasten tota la seva amplària. Des d'aquest punt es pot accedir a la sagristia, que és una estança de planta quadrangular adossada al mur de llevant de l'església. Als peus de la nau hi ha el cor en alt, descentrat cap al costat de llevant a causa de l'ocupació del costat de ponent per la base de la torre del campanar. Campanar i cor tenen els seus accessos a través de dues portes de format rectangular que flanquegen la porta principal d'accés al temple. Aquestes dues portes, així com la de la sagristia estan contornejades per motllures de guix.

 

L'interior de la nau, que està arrebossat i alterna un color groc viu dels murs amb el blanc de les pilastres i els elements motllurats, està il·luminada per un ull de bou circular que s'obre a la façana sud, a l'alçada del cor. D'altra banda, al mur de l'altar major i flanquejada per les dues pilastres d'aquest àmbit, hi ha una falsa obertura de forma ovoide, tapiada per la part del darrera, que està contornejada novament per motllures en forma de plecs i tornapuntes, amb aplicació de daurats, i que presenta a l'ull centra uns vitralls contemporanis amb la imatge d'un orant agenollat davant la imatge del Crist crucificat.

 

Externament, el temple és un edifici amb molt poques obertures, coberta amb llosat de doble vessant. L'accés a l'interior es troba a la façana meridional, amb una porta centrada en l'eix de simetria de la nau, en arc de mig punt contornejada per una motllura simple, arrebossada, de secció rectangular. Corona aquesta porta un ull de bou circular, també motllurat amb una motllura del mateix estil que la porta d'accés. La rotunda volumetria de la nau es troba matisada per l'existència de la sagristia, un mòdul de planta quadrangular adossat a l'angle nord-oriental del conjunt i, sobretot, per un campanar de torre que s'alça des de l'angle sud-occidental de l'església. Aquest campanar és de secció quadrangular, presenta algunes espitlleres i quatre obertures en arc de mig punt al pis superior, obertes als quatre vents. Corona el conjunt una coberta de llosa piramidal, amb ràfec. El parament de l'església és força irregular; en un passat l'exterior estigué recoberta per una capa de morter de calç. En la darrera campanya de restauració es va aplicar ciment a la façana sud per rejuntar esquerdes i homogeneïtzar.


Quan al topònim, Aravell, AREAM VËTEREM, 'l'era antiga, la vella plana de conreu'

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3318


Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com , la manca de sacerdots, i l’excés de delinqüents , han provocat llevat dels horaris de culte, el tancament de les esglésies catòliques.


 Que  el protomàrtir Sant Esteve  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.