Josep de
Cabanyes, del que en direm alguna cosa, més avall, retratava l’any 1930, Vista parcial de Can
Pere Riell a Mont-ras. Apel·latius: Mas Gorgoll. Situació: Veïnat de Canyelles.
L’Empordà jussà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7267/rec/499
Ens calia cercar dades, i trobàvem al Joan Cabanyes i Prat (1873-1913), Fundador de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, junt amb el seu germà Francesc Cabanyes i Prat (Mataró 1868 - Barcelona 1929), hereu de Can Cabanyes.
https://quimgraupera.blogspot.com/2010/03/francesc-cabanyes-i-prats-i-el-bloc.html
Un dels fills d'en Francesc Cabanyes i Prat , es deia Josep , de Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) fill de Francesc de Cabanyes i Prat i de Teresa Borràs i Esquerra, El Josep de Cabanyes Borràs es casava amb Maria Cirici Pellicer, i eren pares de l’ Elisenda de Cabanyes Cirici.
Pensem que Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) era el que cedia el seu material al Fons Estudi de la Masia Catalana. Ens agradarà però, rebre la confirmació a l’email castellardiari@gmail.com
El Mas Gorgoll o
Can Niell, al veïnat de Canyelles, posseeix una torre cilíndrica amb teulada
cònica que conserva les voltes hemisfèriques i un petit pont que la comunica
amb la casa (segles XVI-XVIII).
https://www.ddgi.cat/municipis/Mont-ras/llibre%20150%20anys%20de%20municipi.pdf
Durant molts anys
l’escola no va tenir un edifici propi. Estava situada al mas Gorgoll, on
ocupava una part de la planta baixa i el pis.
La família Gorgoll utilitzava la resta de la
casa. Els infants assistien a l’escola de forma irregular, ja que havien
d’ajudar a casa en les tasques pròpies de la pagesia: l’hort, la cura dels
animals i també havien de col·laborar en les tasques domèstiques i l’atenció
als germans més petits.
En els llibres
d’actes que es conserven de l’escola del mas Gorgoll es posa de manifest la
preocupació de la inspecció educativa perquè, tot i la bona tasca que fan els
mestres, els resultats no són prou bons a causa de les faltes d’assistència de
l’alumnat.
Temps més tard,
en una altra visita d’inspecció, es constata que el mobiliari de l’escola està
en molt mal estat i que el material existent pot considerar-se nul.
A partir de l’any
1921 ja es comença a treballar en la possibilitat de construir un edifici per
acollir l’escola.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada