Retratava de lluny l’església DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU - MARE DÉU DE DALT – O DEL CALVARI, ubicada al barri del Calvari de Benifallet, a la part alta del nucli urbà. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular sense absis, realitzat amb carreus de pedra de mida regular i coberta a doble vessant. La porta principal i original del temple és feta en arc de mig punt perfectament adovellat. Damunt seu, una mica desplaçat, es troba el campanar en forma d'espadanya d'un sol ull. Una segona porta, oberta posteriorment a la construcció de l'edifici (el 1861 segons placa indicativa), es troba situada al carrer de l'Ermita, i com es trobava tancada el dia de la nostra visita, no podíem accedir a l’església.
Llegia que a l'interior de l'edifici, cobert amb volta apuntada, podem gaudir de la imatge de la Mare de Déu de Dalt, patrona de Benifallet situada al presbiteri. Al peus de l'església hi ha el cor cobert amb sostre de cassetons. Obertes al gruix de la paret els Pinyol tenien les seves sepultures en els segles XIII i XIV. Actualment només es distingeixen les primitives armes heràldiques de la família amb les inscripcions llatines. Es conserven pintures al fresc relacionades amb l'època de construcció de l'església. destaca el calvari on hi ha petites capelletes que representen la vida de Nostre Senyor.
Entenem totes les polítiques de ‘seguretat’ que s’apliquen arreu i que en la seva major part, només serveixen per complicar l’existència de les persones que no tenen cap intenció de delinquir; feu-vos però una reflexió, avui els bancs us envien als caixers automàtics i es queixen de la ‘desafecció’ dels clients/ciutadans, l’església catòlica té habitualment tancats els seus centres de culte – amb l’excepció dels que tenen interès turístic, i on cal pagar una entrada-, la jerarquia és queixa també de la ‘desafecció’ dels fidels/ciutadans; recordeu aquells dies en que a les caixes hi havia persones a les finestretes que no sols t’atenien sinó que s’interessaven per les activitats, la família, ... , i dels temples oberts a tothora on s’hi podia entrar sempre que necessitaves un moment de recolliment i/o de pregaria ?. No hi ha ‘desafecció’ , sinó DESATENCIÓ, tant als bancs com als temples.
Esperem que el Senyor posi remei a una cosa i altra.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7547/rec/4
http://www.elpuntavui.cat/article/7995-la-joia-de-benifallet.html
https://ipcite.cat/recursos-documentals/3319
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada