dissabte, 31 d’agost del 2024

CAPELLA DE SANT COSME I SANT DAMIÀ “ ELS SANTS METGES”. . VALÈNCIA D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ.

 

E. Ros, sense més dades, la dictadura franquista i els seus hereus,  s’especialitzaven  en fer desaparèixer – sovint literalment – a les persones que feien qualsevol acció que des de l’òptica estreta i miserable dels “ caïnites “ pogués suposar l’enaltiment de Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, el seu patrimoni,.. , retratava l’any 1982,  Capella de Sant Cosme i Sant Damià . València d’Àneu.  


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/71339

Esperem rebre dades a l’email castellardiari@gmail.com , nom, cognom matern, lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs, peripècia vital,..., de E.ROS,  documentar de forma rigorosa és un imperatiu ètic

El lloc de València és documentat el 1281. A partir del segle XIII, el castell de València és una fortificació important fins a la desaparició del comtat de Pallars Sobirà.

Felip V, “ el rei maleit “ feu enderrocar tots els castells catalans en acabar la contesa bèl·lica contra Catalunya,  les pedres foren aprofitades per fer les noves cases a l’emplaçament actual.

 El poble antic, arrecerat als ravals del castell, s'anomenava Mercat, fins que es va consolidar a l'emplaçament actual,  la  capella de Sant Cosme i Sant Damià , és una de  restes d'aquell poble vell.

El pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . El Pallars sobirà, Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

No sabia trobar cap referència a la Capella de Sant Cosme i Sant Damià, a la minsa relació de monuments :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Alt_%C3%80neu

Que sant Cosme, Sant Damià    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

divendres, 30 d’agost del 2024

IN MEMORIAM. JOAN BAPTISTA FRANCESC ANTONI ESCOFET PALAU. UN CADAQUESENC QUE S’ESTIMAVA EL LLOC ON VA NÈIXER.

 

Antoni Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856 – Cadaqués, 02/03/1935] retratava l’any  1907, Sa Plaça, anomenada oficialment plaça del General Escofet, de Cadaqués


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/35777/rec/671

Joan Baptista Francesc Antoni Escofet i Palau (Cadaqués, maig de 1720 - Cadaqués, 25 de març de 1808) decidia en el seu testament finançar part de l’educació del poble de Cadaqués.

https://fundacioescofet.org/el-general-escofet/

https://anc.gencat.cat/es/detall/noticia/Noticia_FonsEscofet

https://dbe.rah.es/biografias/52786/juan-de-escofet-y-palau


El cens de Cadaqués a l’època de Joan Baptista Francesc Antoni Escofet i Palau s’aprovava a les 1600 ànimes, l’any 2023 es tancava amb un cens de 2.912 habitants de dret,  quan arriba l'estiu   però, aquesta xifra es multiplica per deu,  i s'assoleixen o es superen els  30.000 “ residents”.

Qui se’n recorda del  Joan Baptista Francesc Antoni Escofet i Palau Joan Escofet  que deixava la seva casa per a ús públic, i entre altres usos – ara acull l’Oficina de Turisme -  s'hi va situar l'escola pública del municipi, a la façana principal encara s'hi pot veure un escut on indica que aquest edifici era l'escola pública de Cadaqués.

https://www.cooltur.org/es/casa-del-general-escofet-de-cadaques/

Qui perd els orígens perd identitat

 El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dijous, 29 d’agost del 2024

CAPELLA DE L’ANUNCIACIÓ . HOSPITAL D’OLESA DE BONESVALLS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava , Vista del mur de tancament del conjunt hospitalari  rematat per merlets esglaonats i capella al costat. Hospital d’Olesa de Bonesvalls. Penedès sobirà


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93180

El Concili d’Efes  va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos) i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/hospital-de-cervello-o-dolesa-de-bonesvalls-o-de-santa-maria-de-bonesvalls

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/03/goigs-santa-maria-de-lanunciacio-olesa.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-santa-maria-de-lanunciacio-olesa-de-bonesvalls

Preguem a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,...,, s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimecres, 28 d’agost del 2024

SANT FABIÀ I SANT SEBASTIÀ. ARRES DE JOS. LA VAL D’ARAN

 

El Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava l’any 1985, Sant Fabià i Sant Sebastià d'Arres de Jos. Val d’Aran


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/96314

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/96314

,.., edifici d'una sola nau amb els murs convergents vers un ampli espai presbiteral que precedeix l'absis semicircular. La nau és coberta amb empostissat de fusta mentre que l'espai presbiteral ho fa amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. A l'exterior la capçalera conserva decoració llombarda amb arcuacions i un fris amb dents de serra. La portalada d'entrada, a migdia, és senzilla, d'arc de mig punt en pedra tosca. Damunt del mur de ponent hi ha una espadanya d'un sol ull. Al mateix mur hi ha encastada una làpida romana en posició horitzontal amb un orifici al mig fent funcions de finestra. Està col·locada a uns tres metres del nivell del terra. Sota un arc escarser recolzat sobre fines columnetes de base àtica hi ha tres bustos. Cal deduir que són un home (esquerra), una dona (dreta) i un noi (centre) A les bandes hi ha decoració geomètrica. Tota l'església va ser realçada aproximadament un metre i mig i presenta una coberta unitària de dos vessants que inclou l'espai de l'absis

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/01/goigs-sant-sebastia-en-castella-arres.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-fabian-o-san-sebastian-darres-de-jos-o-de-baish-arres

Publicàvem suara, IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA. ARRES DE JOS LA VAL D’ARAN, edifici desaparegut amb posterioritat amb l’any 1907, i del que – com és mal costum, en aquest dissortat reialme – no se’n parla enlloc.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/07/in-memoriam-esglesia-de-sant-joan.html

 Que Sant Joan Baptista, Sant fabià, Sant Sebastià i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  veïns d'Arres, i dels  vilosellencs ,  barcelonins, pontarrins,  ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  ,  sahrauís ,    , pescadors , pagesos, ramaders  , menors estrangers no acompanyats, exiliats polítics, victimes del lawfare , del  tràfic de  persones, del narcotràfic, de la violència , de la corrupció   ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!. , 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO als menors estrangers no acompanyats,.. . NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dimarts, 27 d’agost del 2024

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA CASA CHAPARRÓ/XAPARRÓ/ANTIGA SANUY. AGER. LA NOGUERA.

 

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) l’advocació que tenia la capella de la casa Chaparró/Xaparró/ antiga Sanuy d’Ager a la Noguera. 


La capella la tenim dedicada a la Mare de Déu.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/08/ladvocavio-de-la-capella-de-lantiga.html

Ens agradarà rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  , imatges de la capella i un exemplar dels Goigs si en tenia.

El sostre demogràfic d’Ager s’assolia al cens de 1857 amb 830 ànimes, s’iniciava des d’aleshores una davallada que deixava a darreries de 2023, 582 habitants de dret. Això justificaria, ateses les minses disponibilitats municipals ,  la inexistència d'un Catàleg de Patrimoni i de Masies consultable en línia, no però, la inacció de LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE LLEIDA, ni per descomptat la de la GENERALITAT DE BARCELONA. 

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

Que  la Marededéu    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   agerencs , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians ,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN GUARRO. EL CASAL DEL MOLÍ VELL I L’ESCOLA. LA GELIDA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.


Imma Miró, em deixava un comentari, molt maco l'article de Can Guarro, però la foto no hi pertany, és la casa de Cal Delfí al carrer Àngel Guimerà


Unidad documental simple 228 - Casa Guarro en Gélida [Casal del Molí Vell]

Havia trobat una imatge del  Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava , El Molí Vell - Can Guarro. Gelida. El Penedès sobirà

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93222

Que és clarament al casa Delfí.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93182

Aquestes alteracions del Fons Documentals de Patrimoni de Catalunya obeeixen a la dèria genocida que només troba goig en dessolar la terra.  

El Casal del Molí Vell, fou la màxima aportació cultural que Lluís Guarro feu a la cultura dels gelidencs.

Davant de la fàbrica, entre el 1920 i 1921, feu construir, a l’arquitecte Antoni Puig Gairalt  (l'Hospitalet de Llobregat, 28 d'agost de 1887 - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) , un edifici de dues plantes, de forma rectangular i plenament dins l’estètica noucentista.

Val a dir que aquest conegut arquitecte, també construí pels Guarro, entre 1921 i 1923, una luxosa residència a Sarrià, comptant amb un excel·lent equip format pels pintors Josep Obiols   Palau (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)  i Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-Barcelona, 1965), el jardiner Joan Mirambell  Ferran (Barcelona, 28 de febrer de 1892 - Barcelona, 14 de maig de 1983)   , el decorador Adrià Gual Queralt (Barcelona 1872-1943)  , el ceramista i dibuixant Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941) i l’escultor Rafel Solanic  Bàlius (Barcelona 1895 - 9 de novembre de 1990, tots ells, artistes de primera fila. També els feu una casa de veïns al carrer Ample, de Barcelona, entre el 1923 i 1926, entre d’altres obres, totes dins els cànons de l’arquitectura que les autores del llibre Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt, noucentisme i modernitat, Alícia Suárez i Mercè Vidal, encaixen encertadament "entre l’arquitectura vernacla i el mediterranisme".

El 21 de febrer de 1921, Lluís Guarro inaugurà el Casal del Molí Vell, i en ell, una escola catalana i en català per analfabets i per a l’ampliació de coneixements dels qui no ho eren, de qualsevol matèria en aquesta llengua, adreçada als fills dels obrers compresos entre els 13 i 18-20 anys, i dirigida per l’eminent pedagog Josep Ma. Roig, la qual assolí gran acceptació entre el personal de la fàbrica.

Can Guarro ha estat capdavantera en qüestions socials, i en aquesta mateixa època, dins de l’esmentat Casal hi havia: una cooperativa de venda d’articles d’alimentació, menjador, una germandat, una biblioteca pels seus treballadors i un refectori, com resta ben palès en el Reglament o Estatuts de l’entitat, aprovat pel Govern Civil el 1924 i publicats el 1930 en un acurat llibret.

A la planta baixa hi havia els menjadors i la cooperativa, i en el primer pis, l’aula d’ensenyament i la sala de la biblioteca, espaiosa i lluminosa. L’Escola i la Biblioteca tingueren una extensa activitat segons testimonis de l’època i de l’interessant i gruixut Catàleg General editat el 1929, seguint les normes internacionals adoptades per l’escola de Bibliotecaris de la Mancomunitat de Catalunya, amb diversos centenars de llibres i seccions d’obres generals, revistes, filosofia, religió, ciències socials, dret, filologia, ciències pures, ciències aplicades, belles arts, literatura, història i geografia, etc. etc. fins a formar un catàleg de 51 pàgines.

La Biblioteca feia servei de préstec, publicava el moviment de lectors, les matèries consultades i les compres efectuades. En fou la primera bibliotecària Ma. Àngels Guitart, de cal Llèpol, seguida d’Antoni Llopart i Voltà fins el 1936, i finalment Pilar Figueras que presencià el seu tancament definitiu en els dies que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITÍM  i DEMOCRÀTIC de la II República

En la decoració dels seus panys de paret hi intervingué el conegut dibuixant, daurador i decorador Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879-1961) qui en el seu diari personal, començat a editar l’any 1995, diu:

"... 27 gener 1922. He anat a Gelida, a la fàbrica de paper de la Vda. Guarro. En Lluís (Guarro), al costat mateix de la fàbrica, hi ha fet aixecar un edifici Escola-Biblioteca, escola que regala ell perquè els fills dels treballadors i els mateixos treballadors que no passin de 18 anys, puguin anar-hi a aprendre, sots l’ensenyament d’un jove mestre valentós (es refereix a J. Ma. Roig) que en Lluís Guarro ha descobert en un poble de Catalunya. He anat a Gelida per fer-me càrrec dels panys de paret i triar el que més puga convenir a la decoració de la dita Escola. El Senyor Mestre m’ha acompanyat sempre i després m’ha guiat en la visita de la fàbrica tota. Jo en resto agraïdíssim... Confesso no haver vist mai una fàbrica tan neta. veritat és que la fabricació de paper és quelcom elegant i suggestiu. És bonic i ràpid el procés de transformació, des de la selecció dels drapots i pellengos fins a l’estesa del paper completament llest i marcat. Jo ho havia vist a les fàbriques de paper de St. Joan les Fonts (Girona), però no amb tanta predisposició com avui. Tornant a l’escola, és reconfortant que surtin industrials que es preocupen d’altres coses que dels anells de la "fulana" o de la nova marca de l’auto. La creació d’Escoles i la cura de dotar-les de bon ensenyament ha de fer la transformació del nostre país. Quan estarem més educats i serem menys materialistes, llavors tindrem dret a coses que avui no són encara possibles..."

A finals dels anys 1920, es creà l’Associació d’Alumnes i Ex-Alumnes de les Escoles del Casal del Molí Vell, Grup Gelada, i és a través del seu butlletí mensual, titulat "Associació", publicat entre el 1929 i el 1931, que ens podem fer càrrec de l’intens moviment cultural que s’hi desplegava des de feia temps, apart del profitós ensenyament actiu a cura del mestre Roig, retratant la vida de la biblioteca i de la institució: es feien excursions de prospecció i recerca, apartat que donà com a fruit la constitució d’un petit museu geològic; visites culturals; col·laborava en l’organització dels Aplecs Excursionistes i de Germanor Penedesenca del 1930, 1931 i 1932 (aquest darrer, celebrat a Gelida); actes populars com la cavalcada de Reis i festivals infantils; exposicions, etc. etc., i la primera Diada del Llibre feta a Gelida, el 1931, tot dins una òptica humanista i catalanista. Als volts del 1927, i per tal d’acostar encara més la cultura a la població, l’esmentada Associació, establí el domicili social o delegació, al local de damunt del funicular de Gelida, organitzant-hi tot seguit, un servei de lectura de llibres i periòdics, amb préstec a domicili per als socis i famílies, i per a tots els infants de la vila, pels quals tenia un fons molt extens.

Contemporàniament a la proclamació de la II República, el 1931, algunes "forces vives" de la població no estaven gaire d’acord amb les ideologies del Sr. Lluís Guarro, fins a l’extrem de fer venir inspectors per tal de comprovar el sistema d’ensenyament que s’emprava, que un cop acabada la inspecció, aquests funcionaris no podien ni de bon tros que fer-ne grans lloances. Finalment, però, les esmentades "forces" i alguns alumnes afins, aconseguiren, en contra de la cultura, el tancament de l’Escola i la fi de les seves profitoses ensenyances.

El 1932, el gelidenc Miquel Font Sabaté, a través d’un article titulat Clixé cultural, es queixava extremadament dolgut,  a la revista Flama, òrgan de la "Joventut d’Esquerra de Gelida",   de la destrucció mancada de tota raó d’aquesta Escola exemplar.

La biblioteca, però, continuà fins entrada la  confrontació bèl·lica provocada per l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITÍM  i DEMOCRÀTIC de la II República,   els historiadors de la dictadura   definiran aquell acte criminal com“ guerra civil”  , i l’església catòlica – que posarà amb això la primera pedra del seu declivi – com CRUZADA,  en aquells període “ fosc “  se’n perderen  - no per a tothom - bastants volums.

Posteriorment, les seves restes foren guardades i en el decurs dels anys s’ha anat dispersant sense el degut control, havent estat demanada per incorporar-la a la Biblioteca Jaume Vila i Pasqual, petició que no ha estat possible de complaure atès la seva actual migradesa.

Amb tot, esperem veure-la incorporada al Museu de la casa que ha endegat durant el 1997 i el 1998 l’empresa, a part de l’antic Casal del Molí Vell.

A la façana del qual, des del 1949, hi figura una placa escrita en lletra clàssica en homenatge al pròcer fundador, on hi diu:

Al Senyor Lluís Guarro i Casas, fundador de les Escoles del Casal del Molí Vell. Els antics alumnes en reconeixença. XVI-X-MCMXLIX.

https://scgeo.iec.cat/lluis-guarro-i-casas/

http://www.gelida.org/fm/fm1998.htm

 El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  SI al lawfare ,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dilluns, 26 d’agost del 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BEGÒS, ADVOCADA A SANT RÒC I A LA SANTA CREU.ELS BORDES. VAL D’ARAN

 

El Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava, Església parroquial de Begòs, a Es Bordes , advocada a Sant Roc, i  la Santa Creu. Val d’Aran.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/96315

Quan la visitava la “ parella romànica”  l’any 2018, es feien obres de restauració.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2018/11/sant-roc-de-begos-es-bordes-baish-aran.html

https://museucatedralseudurgell.org/territori/sant-roc-de-begos/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14178

Quan al topònim Begòs:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6852

Si existeixen els Goigs d'aquesta església su pregats de fer-nos-els arribar a l'eamail castellardiari@gmail.com 

Que Sant Roc ,  la Santa Creu   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  aranesos, avinyonetencs ,    medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

diumenge, 25 d’agost del 2024

CASA DE L’ALEXANDRE FONT PLA. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93244

Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930) mestre d'obres , aixecava per encàrrec de l’Alexandre Font i Pla (Barcelona, 1876 — Barcelona, 1949) un edifici monumental, reproducció d'una masia catalana amb un  cos central més elevat. Es compon de baixos, 2 plantes i l'esmentat cos central que actua de miradors, i galeries, seguint l'estil tradicional català de porta dovellada, grans finestrals i arquets, rellotge de sol i plafons ceràmics a la façana. Hom troba una gran entrada amb salons a banda i banda -un dels quals amb llar de foc- i una escala que condueix al segon pis on hi ha les cambres, dividides per un passadís central, d'on parteix una altra escala que puja al mirador.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/alexandre-font-i-pla


http://www.civtat.cat/font_alexandre.html

La seva construcció i inauguració fou ben coneguda als ambients literaris barcelonins de l'Ateneu i el Cafè Colom, ja que els millors escriptors i poetes del moment, amics de l'amo, li oferiren un llibret (edició de 33 exemplars.) titulat "La Casa Nova" l'abril del 1929.

Aquella  colla d'amics eren Ferran Agulló Vidal (Girona, 12 de setembre de 1863 - Santa Coloma de Farners, 2 de juliol de 1933) , Joaquim Cabot Rovira (Barcelona, 1861 - Barcelona, 1951)  , Enrich de Fuentes Lloselles (Barcelona, 31 de gener de 1864 - Novembre de 1935) , Ramon Garriga  Boixader (Vic, Osona, 21 de novembre de 1876 - Samalús, Vallès Oriental, 22 de març de 1968) prevere. Joan M. Guasch Miró (Barcelona, 28 d’agost de 1878–15 de juliol de 1961 , Francesc Masferrer Arquimbau  , Francesc Matheu Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938), Narcís Puget i Viñas (Eivissa, 1874 - Santa Eulària del Riu, 1960), Joan Ruiz i Porta (Tarragona, 23 d'octubre de 1863 - Barcelona, 29 de març de 1934, Joan Santamaria Monné (Lleida, 23 d'abril de 1884 - Barcelona, 19 d'abril de 1955) , Lluís Via Pagès (Vilafranca del Penedès 1870 – Barcelona 1940) , i una cançó amb lletra de Joan Maria Guasch i Miró (Barcelona, 28 d’agost de 1878–15 de juliol de 1961)  i música de l'Amadeu Vives Roig (Collbató, Barcelona, 18 de novembre de 1871-Madrid, 2 de desembre de 1932) , titulada "Cançó del viure feliç".

http://www.filosofiacatalana.cat/pensador/masferrer-i-arquimbau-francesc/101

El cens de Gelida estava al voltant de les 2.000 ànimes quan s’aixecava la casa de l’Alexandre Font i Pla, i a darreries de l’any 2023 consten 7.953 habitants de dret.  Costa trobar gelidencs nascuts aquí amb pares, avis, besavis “ ius sanguinis “ nascuts també a Gelida.

 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.