dijous, 1 d’agost del 2024

IN MEMORIAM. LA MARIA PALACÍ A MASSIVERT AL SEU DARRERA L’ESGLÉSIA PARROQUIAL, ADVOCADA A SANT ROMÀ. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

La Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 1895 - Santa Margarita y Monjós, 1963) l l’ Enric d'Aoust i Jaquetti  (Verviers, 1906 - Mèxic, 1982) retrataven a la segona decada del segle XX, Maria Palací, coneguda com a Batista, filla de can Batista, al seu darrera l’església de Sant Romà de  Massivert.



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/446101

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-de-massivert-el-pont-de-suert

Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb volta de quart d’esfera, que s’obre directament a la nau.

Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada i arc de mig punt monolític. La porta d’entrada, situada a la façana de ponent, és feta amb dovelles de pedra tosca; per sobre la porta hom pot veure un ull de bou, i al seu damunt, coronant la façana, hi ha un campanar de cadireta de dos ulls amb coberta de dos vessants. 

Per la rusticitat de l’aparell i la tipologia de la finestra absidal, podria tractar-se d’un edifici adscrit a les fórmules pròpies del segle XI que no presenten decoració llombarda. Tanmateix, l’església evidencia que hi foren practicades algunes remodelacions al segle XII i en èpoques posteriors


Massivert és un despoblat, del tot abandonat i en ruïnes.

Que Sant Romàs  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins    ,     gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , pagesos, ramaders, pescadors,  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.