L’Alfons Roca
Vilaregut, Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973) i Rosa
Serra Rotés (Puig-reig, 1958), retrataven, Església de Sant Martí de Boatella. Borredà.
Berguedà.
L’església de
Sant Martí de Boatella, situada vora la pairalia del mateix nom, s’aixeca sobre
un petit turó, a 760 m d’altitud, a la vall alta de la riera de Merlès, a la
dreta de la riera, al peu de l’antic camí que resseguia aquesta riera des del
Cobert de Puigcercós fins a l’encreuament de la riera amb el camí, avui
carretera, de Gironella a Vic. En aquest indret la riera forma cascades i gorgs
d’una gran bellesa.
Per arribar-hi
cal agafar la carretera de Borredà a Alpens i just davant el Cobert de
Puigcercós (km 23, 5) hi ha una pista, sense cap senyalització, que cal seguir.
El camí força transitable ressegueix la riera de Merlès i mena, al cap d’uns
set quilòmetres, a Boatella després d’haver passat el pont de Roma. L’església
és molt a prop de la casa pairal de Boatella i és visible des del mateix camí.
Sant Martí de Boatella es trobava dins els antics dominis territorials del monestir de Ripoll a la part oriental del comtat de Berga però, dependent del bisbat d’Urgell. Des dels seus orígens fou església parroquial, llevat dels últims anys en què restà abandonada.
El lloc de Boatella és esmentat per primera vegada l’any 919, en una venda feta al bisbe Radulf d’Urgell; Boatella, dins el terme de Borredà, era un dels centres juntament amb el veí lloc de Salelles, on el bisbe acumulà terres, quan ja regentava el títol de bisbe d’Urgell. Per tal d’arrodonir les seves possessions en aquest lloc, el bisbe Radulf efectuà noves compres de terres, vinyes i cases els anys 923 i 942.
L’any 940 el comte Sunifred donà al monestir de Santa Maria de Ripoll un alou que tenia a Boatella, el qual li havia pervingut per donació dels habitants del lloc.
Mort el bisbe Radulf l’any 942, cal pensar que donà al monestir de Ripoll els seus béns i, entre ells, les seves possessions a Boatella, car Radulf fill del comte Guifré i de Guinedilda fou ofert juntament amb una colla de béns, no especificats, com a monjo i futur abat de Ripoll. En abandonar el monestir, recuperà una part de la dotació i possiblement gràcies a un acord amb la comunitat ell o el seu fill Oliba retornaren els béns al monestir ripollenc.
L’església és esmentada ja l’any 1094. Va mantenir la seva categoria parroquial fins al segle XIV, car la visita del deganat de Berga l’any 1312 confirmà aquesta titularitat. En una data incerta del segle XIV passà a ser sufragània de Santa Maria de Borredà en quedar el lloc despoblat, possiblement pels efectes de la Pesta Negra.
D’aquesta manera hom evitava les contínues pressions del monestir de Ripoll per tal de fer-se amb el domini de l’església.
Sembla, amb tot, que vers el segle XIV, el prior de Sant Jaume de Frontanyà tenia jurisdicció sobre l’església de Boatella i havia de preocupar-se de la provisió dels rectors.
Al segle XVIII Sant Martí era sufragània de Sant Vicenç de Palmerola i després del concordat de l’any 1835, essent sufragània de Santa Maria de Borredà, passà definitivament a dependre del bisbat de Vic.
Els segles XVII i
XVIII els amos de la veïna masia Boatella es cuidaren de la reedificació de
l’edifici tant interiorment com exteriorment. La primera campanya d’obres
tingué lloc l’any 1611, segons consta en la llinda de la porta, la qual té al
centre l’escut de la família Boatella, que consisteix en un bou, un anagrama
amb la llegenda ATELLA i un arbre o bosc petit en la meitat inferior.
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/81368
L’interior del temple fou decorat al començament del segle XVIII. El retaule de l’altar major, totalment destruït, portava la data 1730.
La cripta, o petit recinte funerari que fou practicat a la capella servia per a sebollir els morts de la família Boatella.
L’església
actualment es troba abandonada i sense culte.
https://www.borreda.cat/turisme/llocs-dinteres/sant-marti-de-boatella.html
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-boatella-borreda
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada