IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL VEÏNAT DE SANT MEDIR DE LLORÀ. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIOS A LA DICTADURA FRANQUISTA. SANT MARTÍ DE LLÉMENA . EL GIRONÈS

 

https://www.girona.cat/sgdap/docs/JoanBoadas_biografia_fargnoli_2019.pdf

Valentí Fargnoli Ianneta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 - Girona, 7 d'abril de 1944 ) , retratava,  Veïnat de Sant Medir de Llorà. D'esquerra a dreta, Can Jepic amb l'escola de Llorà, el Molí d'en Medir i Can Congentura.

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/756386/Veinat+de+Sant+Medir+de+Llora

L’església de Sant Mer o Sant Medir és situada prop de Llorà, sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà.

La capella de Sant Medir és un senzill edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular.

Al mur de migdia s’obre, prop de l’absis, una finestra de doble esqueixada; al centre d’aquesta mateixa paret, s’hi obrí una altra finestra d’espitllera. La porta és al mur de ponent, coronat per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull; el mur de llevant s’aixeca per damunt les cobertes de la nau.

L’aparell és de reble unit amb morter de calç, formant filades irregulars, i és visible en aquelles parts on ha caigut l’emblanquiment amb què fou arrebossat tot l’exterior de l’edifici.

Les seves característiques permeten considerar-la una obra pròpia de les formes rurals de l’arquitectura del segle XI.

https://www.valldellemena.cat/?tool=llemena&tool_section=pagina&action=show_record&pagina_id=59&language=spa

RETRAT DEL JOSEP SALVANY BLANCH A LA PLAÇA DE L’ÀNGEL D’IGUALADA. FOTOGRAFIA DE JOAN ROIG FONT. L’ANOIA

 

Joan Roig Font , sense més dades, lloc de naixement i traspàs, peripècia vital ,…, està clar que som menys que un club, oi?.  Retratava l’any 1913 , Monument a la Plaça de l'Àngel, Igualada ; Anoia ; Catalunya ; Autoretrats ; Monuments ; Places.  Apareix Josep Salvany Blanch  preparant-se per fer una fotografia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1025/rec/58

l’any 1830, s’alçava   la Font del Rei Neptú, obra de l’artista Damià Campeny Estrany  ((Mataró, 12 de abril de 1771-San Gervasio de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1855)

L’any 1979, va passar a dir-se Plaça del Rei, denominació popular atribuïda a l’estàtua del déu Neptú.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades des germans Joan i Gabriel Roig Font, barcelonins, el Joan era el fotògraf, i el tècnic de revelat. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM DE MIRALPEIX I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ROC. TIURANA.LA NOGUERA.

 

Josep Danés i Torras (Olot, 1891-ibídem, 1955), retratava l’any 1929  pel Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Miralpeix, entre Pons i Tiurana al km. 71 de Lleida a Puigcerdà.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4518/rec/3

En aquell antic  poble del municipi de Tiurana (Noguera), a l’esquerra del Segre, vora el cap del municipi, hi havia una capella advocada a Sant Roc.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/10/goigs-sant-roc-capella-del-poble.html?fbclid=IwAR0K1pJN6l0xjxHt5kt4m16XUmeHCWRPXiupV5s1pWGF2SIjdC6M-45m3o0

Miralpeix, formà al segle XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi havia l’església parroquial , que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb.

El 1995, en previsió de la inundació de bona part del nucli per les aigües del pantà de Rialb, en fou traslladada la població

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) . Se'l representa vestit de peregrí, amb vestit curt, capa, esclavina i altres atributs característics tals com el bordó, el barret amb la petxina i altres insígnies, etc. L'acompanyen un gos i un àngel i molt sovint ensenya la cama ulcerada.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Roc    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA FINESTRA PARLADORA DE CASASSAIES. VALLS DEL MONTCAU. EL BAGES

El nom se’m va ocórrer en ocasió d’una excursió per les Valls del Montcau sota el guiatge del Joan Moliner i Manau; aquesta zona a cavall de l’Alt Vallès i Bages, pertany clarament al que tècnicament es coneix com el “cinquè món” ; està clar que més enllà de les denominacions diverses només hi ha un món, però la repetició de circumstàncies peculiars han fet que aquesta mena de definicions siguin conegudes per tothom.El “cinquè món” és aquell en que hi ha recursos disponibles, però no hi ha població. Catalunya en una gran part del seu territori està ja al cinquè món, alhora que per una petita part de la població això és el primer món , [ excés de recursos, sobreproducció de deixalles, malbaratament d’energies,.... ] i per capes cada cop més nombroses el quart [ manca dramàtica de recursos, fam, malalties, misèries, explotació, desatenció, abusos ,.... ] ; insisteixo en que això succeeix a Catalunya, si ,si ! la del Barça, la dels trens l’alta velocitat, la de la línia de molt alta tensió, i també la de les accions criminals i/o violentes, Sant Cugat, Sant Fruitós de Bages, ....

Havíem sortit de Rocafort i mentre guanyàvem alçada apropant-nos al Montgrós, contemplàvem l’extrema desolació de les terres d’aquest terme, i del de Talamanca a conseqüència dels darrers incendis; ben aviat mentre baixàvem vers l’anomenat Sot de Casassies, el paisatge va recuperar la seva fesomia habitual, herba, arbustos, algun arbre i molta, molta brusca; donava la impressió que algú tornava a preparar el terreny per un nou incendi. Aquestes terres s’havien anat abandonant des de la meitat del segle XIX; on hi havia hagut camins, arbres, marges , fonts , masies, t’hi trobaves ara, xaragalls estrets i relliscosos, vegetació arbustiva que amagava, pedres i fonts, sota les ruïnes de masies que havien donat aixopluc a famílies amplies durant més de 1.000 anys. Els recursos d’aquesta naturalesa feraç , continuaven intactes, calia només tornar a treballar-los. Per descomptat en termes econòmics, és més senzill prendre’ls als països pobres de l’anomenat tercer món, que produir-los – honestament - a casa nostra.Amb algun esquinç, a la pell i a la roba, assolíem el turó de Casassaies, la casa malgrat l’absoluta ruïna en que es troba, vista des de la cara de la tarda,



sembla talment un vaixell que solca l’infinit; em va cridar l’atenció una de les finestres del segon pis, i vaig mirar-la amb els meus prismàtics, hi havia certament un llarg gravat a la pedra, en l’espai central s’hi veia un escut, hores d’ara fem gestions per esbrinar si va pertànyer a la família que dona nom al mas, a dreta i esquerra , unes marques, que desprès d’ampliar la fotografia, amb l’ajuda del meu bon amic Manel Navas, van resultar ser una pregaria , i/o una invocació de protecció. A l’esquerra de l’escut apareix IHS , i a la dreta MV, damunt d’un i altre, una minúscula lletra grega, alfa i omega, ara la lectura resultava senzilla CRIST I MARIA VERGE , i la plasmació amb les lletres gregues de l’afirmació de fe, Crist alfa i omega, principi i final !

 M’expliquen que els darrers masovers que hi ha haver, fugien l’any 1.949 en direcció a França, i com diuen en aquell país, “l’absència de noticies és bona noticia” , van arribar be de salut , i viuen encara. De ben segur per a ells, va funcionar la pregaria feta pedra, que resa cada dia el sol quan surt.

Des de totes les finestres de les velles masies ens envien cada dia un missatge, la terra de la llibertat, de la honestedat i la justícia, està aquí, sempre ha estat aquí !.Potser fem massa soroll per sentir el missatge, en tot cas, mai és tard per tornar a fer les coses com cal, oi ?

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CASASSAIES, DEL TOPÒNIM AL CONEIXEMENT PERSONAL

Rebia un e.mail en el que Joan Cabot Casasayas, m’explicava : Antoni Mora:“Per mitjà d'un amic he tengut coneixement i hi he pogut accedir al relat " El llorer de Casassaies", i aquest es el motiu d'aquest e-mail. En el relat es fa referència a uns illencs descendents de Casassaies, i efectivament, a Mallorca els Casasayas som descendents d'en Josep Casasayas i Casajuana, nascut al mas de Casassaies, que per motiu de la decadència econòmica propiciada per la fil•loxera, juntament amb la seva la família es va desplaçar a treballar a Palma. “ .Em donava tota mena d’informació en relació a l’evolució de tot positiva del llinatge Casasayas , implantat ara a les Illes. I acabava:“En fi, si té algun document referent a Casassaies, que sàpiga que serà ben rebut, i si per alguna circumstancia es desplaça a Palma, no dubti en contactar amb mi.”No tinc cap document, tot i que no ha de ser excessivament complicat refer el llinatge, si existeixen encara els registres civils i/o eclesiàstics de Rocafort i el Pont de Vilomara, i de Castellgali.

Per consultar els registres Civils haurà d’anar a cadascuna de les poblacions, i en el cas d’existir, el mètode de consulta és senzill : llibre de matrimonis, llibre de naixements, i així fins esgotar la breu cronologia civil. La major informació la podrà aconseguir en els segons, els Eclesiàstics; d’existir possiblement els podrà trobar als arxius de la Diòcesis de Vic, d’on penso depenen les Parròquies d’ambdós poblacions.

Si no fos així, a causa de la nova implantació de noves Diòcesis en el territori de Catalunya, de ben segur rebrà des de l’església tota la informació que li calgui.
L’única referència que podria afegir al meu inicial escrit, vindrà de la consulta justament de l’obra d’un mallorquí excepcional, Mn. Alcover, que recull CASASAYAS com llinatge implantat entre d’altres llocs a Manresa, i curiosament però reconeix també com a llinatge SAIÉS, que fa derivar d’un substantiu SAIER [ venedor de saies ]; quan aquesta accepció, malgrat el prestigi del qui la postula, no li donaria més crèdit que la que deriva el sufix de l’àrab sàni [ edifici ben construït , formós ], o aquella que ho deriva de saia, en referència a la construcció de la casa, amb total integració amb la base de pedra a la “vesteix”.

També en el diccionari Aguiló, es cita el llinatge CASASAIA, a la Barcelona del segle XV, segons les investigacions de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu.

Quan al segon cognom, Casajuana, trobem un mas, Casajoana dins del terme de Rellinars. Atès el període en que va marxar el seu besavi , no sembla desassenyat que tinguin una ascendència tant propera en l’espai. Rocafort està en una vessant de la serralada i Rellinars, població famosa per les seves aigües en l’altre. [Casajoana, masia que conserva en bona mesura l’aspecte de “casa bona” en termes agrícoles, tot i l’evident abandó de les terres , que el bosc recupera amb molta rapidesa ] ; dèiem de la casa, en el relat “ Un tomb per Rellinars “ que podrà també trobar per internet.. Imatges d’aquesta casa gràcies a la bona feina del nostre fotògraf Tomás Irigaray López, i la pacient tasca del Feliu Añaños i Masllovet, en trobarà a la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/

Les muntanyes no tenen ocasió de trobar-se, els homes si; en aquesta confiança el saludo molt cordialment.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

La Curullada, Sacruïllada. Granyanella . La Segarra

Podeu trobar aquest indret a la sortida de Cervera per l’antiga carretera Nacional II, el nom en la parla salada dels temps de llibertat [ anteriors a 1.714 ], Sacruïllada, esdevindrà Cruïllada, i ens parla sempre d’aquest lloc, com una cruïlla de camins a redós del seu Castell, refet al començament del segle XVII, juntament amb la església parroquial de Sant Pere, amb qui des d’aleshores comparteix l’absolut domini visual de les terres de la Baixa Segarra.

Estem al cor mateix de Catalunya, i tenim al nostre abast una munió – infinita quasi – d’elements físics que donen testimoni del nostre passat : Cervera és mereix, i fins necessita per un coneixement més que superficial, dedicar-hi tot un dia; al seu entorn i fins al límit amb les terres de l’actual comarca de la Conca de Barberà, hi trobem la Vall d’Ondara i els seus pobles antics: Talavera, Civit, Pavia, Rubinat, Sant Antoli, Ribera d’Ondara, Sant Pere dels Arquells ,.... en els accessos des de la C-25, Montfalco Murallat, Sant Ramon,...en el recorregut fins a Tàrrega pel costat dret: Montcortès , l’Aranyó , i un xic més allunyats en el curs de la riera de Sió, Les Pallargues, Florejacs , Castell de les Sitges, Guissona,.... la Castella de Catalunya; la línia divisòria entre la Catalunya nova i la Catalunya Vella.

En un dia clar, des de la Curullada, si sabem posar-nos les ulleres de mirar la història, veurem millorar aquesta terra amb l’ajuda dels àrabs, fins a l’adveniment, manu militari , dels les famílies Cardona, Pinós, .... , que esdevindran Comtes cristians juntament amb els de Barcelona , i deixaran perpètuament instaurat l’espoli sistemàtic d’aquestes terres, com a model de relació entre la Capital i les “províncies”. Veureu com es va plantar la llavor de l’odi, que dissortadament va reeixir, i creix cada cop amb més força, en les terres oblidades del “forat negre “

Només podem estimar allò que coneixem, us exhorto amics lectors a la tasca apassionant de conèixer Catalunya !

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.  Retratava l'any 1933 ,  Castell de la Curullada a l'esquerra i església a la dreta

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8502/rec/1

Consta com a propietari en aquella època , Francisco Javier de Fontcuberta y de Dalmases, III marqués de Vilallonga.

Que l'apòstol Sant Pere  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MIANA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL “ PRINCEP DE LES MILÍCIES CELESTIALS “ . SANT FERRIOL. LA GARROTXA.

 

El Joan Masdeu Pujol, publica una fotografia de l’Església del nucli de la Miana, a SantFerriol, la Garrotxa, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-la-miana-sant-ferriol?fbclid=IwAR3sgbyufWAdmZKy_5ZhgICe9VmIn1MFIQCCOOcv5QV9tt2iNKJZ5fbKreY

L’estructura primitiva de l’església de Sant Miquel de la Miana es reduïa a una sola nau encapçalada per un absis semicircular. La resta de cossos constructius adossats a les façanes de tramuntana i de migdia són posteriors.

Primitivament, la porta d’accés a l’edifici es trobava emplaçada a migdia; ara, però, resta encegada i és substituïda per una altra, oberta posteriorment a la façana de ponent i que segueix les característiques d’altres portals de la comarca, és a dir, un nombre divers d’arcs en gradació, en aquest cas tres, llinda i timpà; aquí, a més, hi ha dues columnes. Encara s’observa al mur el perímetre dibuixat per l’arc de la porta anterior. Les dues úniques obertures que resten d’època romànica es troben situades a l’absis, una al bell mig d’aquest i l’altra orientada cap al sud-est; totes dues són de doble esqueixada. Els murs interiors del temple són resseguits per una cornisa. El campanar que s’aixeca a l’angle nord-est de l’edifici és posterior a l’època romànica.

Les transformacions que ha sofert aquesta església i l’emmascarament que pateix fan difícil qualsevol hipòtesi sobre la seva filiació

Quan al topònim de la Miana:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23683

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-sant-miquel-la-miana-al-municipi.html

S’ha refet :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10586

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/62891

Catalunya ha de fer un reconeixement  públic a persones com l'Olga Sacrest Roca, que ens "  salvaven els records". 

Que  l'Arcàngel  Sant Miquel, Princep de les Milícies Celestials   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , garrotxins, amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , victimes del lawfare,  victimes del narcotràfic , victimes de la corrupció endèmica i sistèmica,..   ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

Sant Ferriol , la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.