Podeu trobar aquest indret a la sortida de Cervera per l’antiga carretera Nacional II, el nom en la parla salada dels temps de llibertat [ anteriors a 1.714 ], Sacruïllada, esdevindrà Cruïllada, i ens parla sempre d’aquest lloc, com una cruïlla de camins a redós del seu Castell, refet al començament del segle XVII, juntament amb la església parroquial de Sant Pere, amb qui des d’aleshores comparteix l’absolut domini visual de les terres de la Baixa Segarra.
Estem al cor mateix de Catalunya, i tenim al nostre abast una munió – infinita quasi – d’elements físics que donen testimoni del nostre passat : Cervera és mereix, i fins necessita per un coneixement més que superficial, dedicar-hi tot un dia; al seu entorn i fins al límit amb les terres de l’actual comarca de la Conca de Barberà, hi trobem la Vall d’Ondara i els seus pobles antics: Talavera, Civit, Pavia, Rubinat, Sant Antoli, Ribera d’Ondara, Sant Pere dels Arquells ,.... en els accessos des de la C-25, Montfalco Murallat, Sant Ramon,...en el recorregut fins a Tàrrega pel costat dret: Montcortès , l’Aranyó , i un xic més allunyats en el curs de la riera de Sió, Les Pallargues, Florejacs , Castell de les Sitges, Guissona,.... la Castella de Catalunya; la línia divisòria entre la Catalunya nova i la Catalunya Vella.
En un dia clar, des de la Curullada, si sabem posar-nos les ulleres de mirar la història, veurem millorar aquesta terra amb l’ajuda dels àrabs, fins a l’adveniment, manu militari , dels les famílies Cardona, Pinós, .... , que esdevindran Comtes cristians juntament amb els de Barcelona , i deixaran perpètuament instaurat l’espoli sistemàtic d’aquestes terres, com a model de relació entre la Capital i les “províncies”. Veureu com es va plantar la llavor de l’odi, que dissortadament va reeixir, i creix cada cop amb més força, en les terres oblidades del “forat negre “
Només podem estimar allò que coneixem, us exhorto amics lectors a la tasca apassionant de conèixer Catalunya !
L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà – “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà. Retratava l'any 1933 , Castell de la Curullada a l'esquerra i església a la dreta
Estem al cor mateix de Catalunya, i tenim al nostre abast una munió – infinita quasi – d’elements físics que donen testimoni del nostre passat : Cervera és mereix, i fins necessita per un coneixement més que superficial, dedicar-hi tot un dia; al seu entorn i fins al límit amb les terres de l’actual comarca de la Conca de Barberà, hi trobem la Vall d’Ondara i els seus pobles antics: Talavera, Civit, Pavia, Rubinat, Sant Antoli, Ribera d’Ondara, Sant Pere dels Arquells ,.... en els accessos des de la C-25, Montfalco Murallat, Sant Ramon,...en el recorregut fins a Tàrrega pel costat dret: Montcortès , l’Aranyó , i un xic més allunyats en el curs de la riera de Sió, Les Pallargues, Florejacs , Castell de les Sitges, Guissona,.... la Castella de Catalunya; la línia divisòria entre la Catalunya nova i la Catalunya Vella.
En un dia clar, des de la Curullada, si sabem posar-nos les ulleres de mirar la història, veurem millorar aquesta terra amb l’ajuda dels àrabs, fins a l’adveniment, manu militari , dels les famílies Cardona, Pinós, .... , que esdevindran Comtes cristians juntament amb els de Barcelona , i deixaran perpètuament instaurat l’espoli sistemàtic d’aquestes terres, com a model de relació entre la Capital i les “províncies”. Veureu com es va plantar la llavor de l’odi, que dissortadament va reeixir, i creix cada cop amb més força, en les terres oblidades del “forat negre “
Només podem estimar allò que coneixem, us exhorto amics lectors a la tasca apassionant de conèixer Catalunya !
L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà – “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà. Retratava l'any 1933 , Castell de la Curullada a l'esquerra i església a la dreta
Consta com a propietari en aquella època , Francisco Javier de Fontcuberta y de Dalmases, III marqués de Vilallonga.
Que l'apòstol Sant Pere i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada