El cop de pal cec

Aquesta pràctica , que d’això es tracta, d’una mala pràctica , es freqüent quan cal gestionar una multitud, ja sigui de persones, ja d’expedients – persones també finalment, oi ?. I val a dir que malgrat el seu general coneixement i aplicació, no està regulada ni pel que fa al seu exercici, ni dissortadament pel que fa als seus efectes perversos. El legislador ,habitualment treballa per a ell mateix ,en el nom del poble. Recordeu ?, tot per al poble, però sense el poble.

Al llarg de la nostra existència, sobretot si com en el nostre cas, pertanyem a una minoria ètnica i/o lingüística [ a ells tant els fa ] , és fàcil que patim en més d’una ocasió l’aplicació d’aquesta tècnica del cop de pal cec.

L’any en que l’almirall i President del Govern d’Espanya, Carrero Blanco, moria a Madrid com a conseqüència – segons diuen les cròniques – d’un atemptat terrorista, vaig tenir ocasió de provar en la meva pròpia persona, els efectes del cop de pal cec. Desprès del període de formació bàsica a Sant Climent Sescebes [ Girona ] en varen destinar com artiller segon a la caserna de Sant Andreu a Barcelona, amb l’obligació però de presentar-me al Govern Militar – al final de les Rambles – on quedava adscrit com escrivent a l’oficina que gestiona la documentació relativa a la Creu i l’Ordre de Sant Hermenegildo. Faria durant uns poc mesos – aleshores no ho sabia - , tasques heroiques; triar cada dia uns quants xuscos de pa [ així s’anomenen, o anomenaven llavors , les racions individuals que rebien els soldats ] per al Comandant que feia de Cap a l’oficina; anotava curiosament en els expedients dels oficials i caps [ Jefes en diuen ells ], el que havien fet durant l’any, i sempre, sempre acabava amb la mateixa frase, i sin más vicisitudes fino el año.

La rutina es trencaria una matinada, devien ser les dues i en varen despertar perquè segons en deien el Caporal primer, volia passar llista; havien estat mirant un partit de futbol a la televisió i bevent fins a aquella hora, i volien continuar la gresca, el meu argument relatiu a que tenia dret a descansar va tenir com a premi, agafar el matalàs i baixar al cos de guàrdia, on el mateix sergent em feia un comentari relatiu a la borratxera del Caporal primer; els llops amics lectors no acostumen a mossegar-se entre ells, com l’endemà vaig descobrir !.

A mig mati, quan ja havia fet la recollida dels xuscos, un soldat em comenta que em caura un paquet , expressió que significa que rebre un càstig; abans de les dotze, m’assabento que el sergent havia posat com a motiu que explicava la meva estança a la prevenció, que m’havia discutit amb el Caporal primer; el Comandant que rebia les incidències de la guàrdia, interpreta discussió, com insubordinació, i el Caporal primer, espantat perquè segons em va explicar era de l’I.M.E.C , i li quedaven pocs mesos per llicenciar-se, no desfà l’equívoc.

A les dotze tots els soldats de la companyia de serveis som cridats al soterrani, on l’oficial, un tinent d’artilleria proper a la jubilació, em fa posar al centre de la sala, i m’escridassa i m’humilia davant de tota la resta, per un moment vaig pensar fins i tot que s’atreviria colpejar-me !, jo curull d’indignació, tenia els punys tancats amb la intenció d’estomacar-lo de valent !. Per sort per ambdós la cosa no va passar dels crits ! .

El Caporal primer em demana perdó, i li explico que malgrat que a mi ja no em perdonaran, cal que expliqui la realitat dels fets, em diu que te por, que li queden poc mesos, i la meva contesta va ser : jo et perdono, però no se si tu et podràs perdonar mai !.

Demano permís per parlar amb el Comandant, i aquest es nega, reitero la meva petició davant el Coronel en Cap, i sota la pressió de fer-ho en el seu cas davant el General em rep, a la pregunta sobre la raó d’aquella visita; fil per randa el poso en coneixement dels fets, i l’home m’explica que com eina per gestionar un tant gran contingent de joves, fan servir la tècnica del pal cec, i que en aquesta ocasió i en aquella Unitat, m’ha tocat a mi. Li dono les gràcies per la seva explicació i em presento davant l’Oficial de la companyia de serveis, que em notifica el meu arrest durant dos mesos als calabossos de Sant Andreu; li demano transport i em llença un peça de dos pessetes i mitja per agafar el metro ; li retorno una pesseta i li explico que si haig de tornar ja demanaré el transport a la meva Unitat. Es va contenir una vegada més per sort per ambdós.

Quan em presento a Sant Andreu, l’oficial de guàrdia em pregunta en llegir els papers. a qui has matat ?.

El temps passa volant i el dia primer d’abril en ocasió d’alguna efemèrides militar, surto al carrer, m’havien explicat que al Caporal primer, tothom – fins els Oficials i Caps – li han fet el buit. No tinc clar que ell s’hagi pogut perdonar mai la seva covardia !.

Quants més soldats com jo mateix, - potser en algun cas sense arribar saber-ho – han estat víctimes d’aquesta mala pràctica ?. Penseu en un soldat per Unitat i trimestre, i us sortirà una xifra esfereïdora. Si l’església catòlica finalment ha demanat perdó d’alguns dels seus excessos, podem esperar també que l’estament militar ho acabi fent ?

La vida en altres terrenys m’ha donat més pals de cec; aquest any 2.007 el Col•legi de Gestors de Catalunya denunciava a les pàgines del Periodico el cobrament de primes per part dels funcionaris d’Hisenda, això de ser cert podria conculcar l’esperit i la lletra de l’article l03 de la Constitució, que diu clarament que la Administració ha de ser neutral, estem tots a l’espera que el Parlament de Catalunya obri una investigació per esbrinar-ho; altrament si això únicament s’aplica a Catalunya, constituiria una prova fefaent quan a la mala fe del govern d’Espanya. Sou pregats d’enviar e.mails al Molt Honorable President del Parlament de Catalunya.

Tinc un contenciós obert amb una Administració d’hisenda, vaig fer obres de rehabilitació de la casa on visc, que em comprava justament l’any en que per primera vegada en donaven un cop de pal cec; l’administrador – sense voler-ho comprovar, malgrat els meus oferiments - diu que son obres de millora, i m’ha calgut gastar-me diners en l’informe dictamen d’un Arquitecte Tècnic, que segellat pel Col•legi Professional he presentat a Hisenda.

Tinc però sobretot la confiança que avui, quan rebem un cop de pal cec – que se’n continuen donant -, el nostre sistema de garanties legals, ens permet esperar que finalment s’imposi la justícia.

Amb aquesta esperança aprofito per a desitjar-vos un any 2.008 ple de felicitat !

© Antonio Mora Vergés