diumenge, 6 de desembre de 2009

AVINYÓ. PONT GÒTIC DE SANT ANTONI O PONT VELL

El Bages per on discorren el Cardener i el Llobregat i un gran nombre de rieres, acumula un tresor històric patrimonial, poc o gens valorat, i dissortadament força desconegut ; els ponts.
Ens arribaven en aquesta ocasió únicament el Tomas irigaray i Lopez i l’Antonio Mora Vergés fins Avinyó; Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat. Extensió: 63 km2; Població: 2 122 h [2006].


L’objectiu que perseguim en aquest mati boirós i rúfol es el Pont gòtic sobre la riera de Relat.

Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta activitat.

El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX, és format per tres antigues entitats d'història i característiques geogràfiques diferenciades: el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l'antic terme del castell d'Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població; la part N del terme és composta per l'antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d'aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès; finalment, la part S, des de la unió de la riera d'Oló amb la Gavarresa, i el sector SE, que s'allarga fins a l'Hostal de la Grossa, al límit amb Moià, ja dalt de l'altiplà Moianès, és formada per la parròquia de Santa Maria d'Horta, integrada en la vall històrica d'Artés, de la qual es va separar definitivament al principi del segle XIX



Com a nosaltres, si voleu visitar el Pont Gòtic, us caldrà demanar informació, i tenir la fortuna de trobar una persona coneixedora d’aquesta població, tota vegada que l’accés no està senyalitzat, i els voltants d’aquest magnífica infraestructura medieval no es troben en les millors condicions per a fer turisme.


Ens expliquen que fins al segle passat, en un extrem del pont hi havia una capella dedicada a sant Antoni i, en l’altre, un comunidor. D’un i altre edifici deixem constància que a dia d’avui, no hi trobareu cap resta. Atesa l’advocació d’aquella capella, pensem que potser el pont era conegut aleshores com Pont de Sant Antoni. Per aquest pont, hi passen el camí ral i el camí ramader que a través del Lluçanès van cap els Pirineus i a França.



Fou aixecat al segle XIV, hi ha constància que fou molt malmès pel terratrèmol del 1.427 , i novament pel de 1783; el 1815 i reconstruït, se’l coneix també com el Pont vell.

Les imatges obtingudes en circumstàncies climatològiques adverses, afegeixen una patina d’interès i misteri sobre el Pont Gòtic de Sant Antoni , que us esperonem a visitar.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: