dimecres, 23 de desembre de 2009

SANT MARÇAL DE RELAT. BAGES

El xipolleig constant damunt el parabrises del vehicle, no ens dissuadia al Tomàs Irigaray Lopez i a l’Antonio Mora Vergés de la nostra ferma intenció de visitar i recollir imatges de Sant Marçal de Relat.

Havíem sortir de Sabadell a les 8,00 del mati, el dia rúfol – com per altra part cal esperar d’un dia hivernal -, no ens estalviaria la companyia de la vacarissana, la boira que des de Vacarisses s’estén per la vall que conforma el Llobregat, i que Ferran Canyameres explicarà en versos deliciosos, en el llibre . Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat

Superàvem Manresa on agafàvem la C-25 en direcció Vic, per la circularem fins al trencall d’Avinyò, i des d’aquesta població seguint el curs de la Riera de Relat continuarem per la carretera que mena fins a Sant Feliu Sasserra.

Quan a la peculiar denominació de la riera ,etimològicament sembla clara la procedència del llatí, RIVUS LATUS , riu ample, perquè tot i essent menys llarg que la Gavarresa, te un llit força ample, no menys en la major part del seu recorregut que l’esmentada riera on lliura les aigües.

Condueixo pendent dels indicadors que van apareixent a l’esquerra de la carretera, Santa Eugènia de Relat, El Vinyers, un xic abans a la dreta la Roca de Sant Marçal, en ambdós casos esplèndides cases pairals, “Masia o casa adscrita a una finca rústica, seu d'un llinatge organitzat com a unitat d'explotació rural amb un patrimoni important acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l'hereu, que tendeix a ésser econòmicament autosuficient”. Poc desprès del pont del Vinyers comença la pista – convertida en un fangar - que en poc menys d’un quilòmetre que farem amb la màxima cura i l’ajuda inestimable dels pals de treking, ens permetrà veure en un petit turó envoltat d’arbres Sant Marçal de Relat;






del lloc trobem la següent informació d’interès : Aquesta antiga parròquia rural , existia ja el 1038 , conserva encara algunes làpides en el seu cementiri . El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia de la que havia estat sufragània. L'església fou refeta l’any 1755; l’absis fou reemplaçat per un presbiteri quadrat, s’obrí un senzill portal a banda de ponent i s’erigí l’actual campanar cobert amb teulada a quatre vents. El cel – literalment – se’ns obre, i tenim la fortuna de poder recollir unes magnifiques imatges d’aquest bucòlic indret.

En la tornada baixarem fins a la font de sant Marçal, dissortadament malmesa i descuidada, i esmerçarem una bona estona en traure’ns el fang que portem enganxat a les nostres botes.

El lloc de Sant Marçal , com el de Santa Eugènia de Relat, pertanyen al municipi d'Avinyó (Bages). D’ambdós edificis religiosos, que es localitzen al N del terme, a l'esquerra de la riera de Relat , us en recomanem molt la visita.

© Antonio Mora Vergés