dissabte, 5 de desembre de 2009

MOLINER,73.

Dissabte 5 de desembre de 2009, sortia de casa amb l’article fet ; ens trobaríem a les 8,00 a la Plaça Granados cantonada amb la farmàcia, al Josep Simó Deu, al Feliu Añaños i Masllovet, a l’Antoni Ibanez Olivares,a l’Antoni Uriz, i al Joan Moliner i Manau. Anàvem a Vallhonesta, per a celebrar com s’escau – i mana la tradició - els primers 73 anys d’existència, del Joan Moliner i Manau, o si us agrada més el seu hivern 74. Havia excusat la seva presència el Tomàs Irigaray Lopez per raons laborals.

Cal fer esment – per aquells que desconeixen aquest fet cabdal - que el Joan Moliner i Manau es l’ermità de Sant Jaume de Vallhonesta, i l’hostaler d’aquella casa que havia merescut el sobrenom d’Hostal de la Gloria, i formava part ja de les llegendes d’aquell boci de món.

Vallhonesta havia estat una parròquia, aleshores se’n deia un disseminat agrícola, centrat principalment a la Vall d’aquest nom; certament al seu caliu s’havien aixecat cases notables, La Serra, El Ginebral, Les Vinyes i s’alçava majestuós l’Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta , que tenia annexa l’ermita amb l’advocació d’aquest Sant, i que donava principalment servei religiós als qui feien us del camí ral. Les masies de Vallhonesta eren ateses des de l’ermita de Sant Pere; fins a darreries del segle XIX la parròquia fou sufragania de Castellbell, i des d’aquella data fins al present ho es de Sant Vicent de Castellet.

El dia assolellat i lluminós, ens confirmava l’absència d’una convidada especial, la boira, dita aquí vacarissana, que es perdria en aquesta ocasió la magna celebració.

Deixàvem aparcat el vehicle de l’Antonio Mora Vergés, prop del trencall on comença el camí de Sant Jaume, al que accedirà únicament el Joan Moliner i Manau per poder donar inici a les seves tasques d’hostaler.

La resta del grup, seguirem al Josep Simó Deu que ens conduirà pel camí anomenat dels maquis; sens fa difícil d’imaginar la duresa d’aquelles marxes silencioses, que habitualment a l’empara de la foscor nocturna, feien possible l’accés a Barcelona des de França, o a l’inrevés, i que permetrien el trasllat de persones amb perill de mort i/o de soldats d’ambdós bàndols en la conflagració bèl•lica que acabaria coneixent-se com la II Guerra Mundial. Ens expliquen que amb unes 600 pessetes dels anys 1.940, es pagaven tots els guies precisos des de l’inici a l’acabament – una bona part d’aquests diners tenien com a destinació el pagaments de suborns a les forces de l’ordre - . Aquesta via ens permetrà retratar una bauma,



coneguda com la del Segué , i sobretot tindrem una visió “especial” , del conjunt de runes de l’Hostal de Vallhonesta. D’aquesta extrema desolació amb l’Antoni Uriz en recollirem algunes imatges.




Acabada la nostra tasca constatem que l’hostaler ha fet molt bé la seva feina; ens trobem una taula magnifica, en la que compartirem en aquesta ocasió sardines i botifarres a la planxa , i per damunt de tot, unes hores meravelloses i plenes de llum, en les que l’únic objectiu – sembla que aconseguit amb èxit .- és centrar-nos en la celebració d’aquests primers 73 anys del Joan Moliner i Manau.
Abans de marxar, en absència del Tomàs Irigaray i Lopez, - que s’ha fet present via telèfon mòbil - tenim la fortuna de coincidir amb un ciclistes que ens faran – una vegada més – diverses fotografies corals, en les que tots plegats vam posar amb autèntica joia.



Darrera del Josep Simó Deu que ens fa de sherpa, baixarem pel camí de Sant Jaume fins al trencall on ens espera el vehicle de l’Antonio Mora Vergés. Ens desitgem Bon Nadal ja que tots tenim una agenda plena de compromisos per aquests dies festius, i en la confiança de retrobar-nos a Sant Jaume de Vallhonesta durant molts i molts anys, ens acomiadem del Joan i el Josep que tornen amb el Suzuki, i la resta ho fem amb el vehicle de l’Antonio Mora Vergés.

© Antonio Mora Vergés