dimarts, 1 de desembre de 2009

La manera de fer favors



Al llarg de l’existència en rebem molts de favors, i al ensems n’hauríem de fer un nombre superior, dissortadament no sempre succeeix allò que és lògic, ni es fan les coses com s’haurien de fer, dins del concepte general, “ el domini d’un mateix “ Sir 18,15-23,28, trobem un fragment designat amb les paraules que trobes al títol, i que escrites presumiblement entre 200 i 300 anys abans de la nostra Era, diuen :

Fill meu, si fas el bé a algú,
No l’humiliïs amb els teus retrets.
Si ofereixes un regal,
No hi ajuntis paraules amargues.
Una paraula bona val més que un regal :
És com la rosada que treu la xardor.
És cert que una bona paraula val més que un bell regal,
Però l’home generós sap unir una cosa i altra.
L’insensat fa sempre retrets sense mostrar cap tacte,
I l’envejós, quan regala alguna cosa, fa plorar.

No feu una lectura només en clau electoral, ni tampoc com adreçada a tothom, les paraules de l’autor volen indicar-nos a mi, a tu amic lector/a , i als que conserven encara un bri de persona, allò que cal fer, i sobretot, allò que s’ha d’evitar, si volem viure en comunitat de forma pacifica.

Us adoneu de la tensió soterrada que en ocasions patiu, i en d’altres llanceu sense motiu contra d’altres persones ?. Us emporteu a casa vostra, les rancúnies del món laboral ?. Descarregueu la vostra amargor en la família ?. Feu alternativament el paper de víctimes i el botxins ?

Totes les anteriors qüestions , han fet patir a les persones que ens han precedit en el trànsit per aquest món, tant com ens fan patir a nosaltres, i l’únic bàlsam per a ells, per a nosaltres i per a les generacions que puguin venir encara fins que l’escalfament global elimini la nostra espècie, es troba en la lectura i en l’aplicació de les reflexions que els savis han anat recollint del pòsit que l’experiència col•lectiva ha generat durant segles i segles.

Jo ja t’ho deia !, la frase repetida una i mil vegades, és l’exemple palès d’allò que s’ha d’evitar. Donar-se-les d’endeví, cauràs ! no corris ! és alhora que el més senzill, el més estúpid. Només quan caiem prenem consciència de la importància de mantenir l’equilibri, només quan correm advertim que tenim una potència limitada que hem d’aprendre a gestionar.

Som aquí per fer el paper de l’home generós, primer rebre i desprès fer regals, tants com puguem !. I ens hem d’esforçar per ampliar el nombre de persones que se sumen a aquesta pràctica.

El paper de l’insensat te per desgràcia més predicament, i sobren les persones que s’esforcen per executar-lo en tot moment i en qualsevol circumstància.

Aquesta reflexió meva, vol ser un regal per els qui tenen el cor obert. Accepteu-la malgrat com tot sigui perfectible i millorable.

© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

Esther i Toni ha dit...

Gracies per aquest regal tan maco,i per tots els articles.