El berguedà actual és en gran mesura el resultat de l’acció decidida de persones com els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala. Nascuts a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal).
L'afany emprenedor que caracteritzava als catalans- si més no fins a les darreries del segle XIX- va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel altíssim nivell tecnològic emprat.
Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Es van construir pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de farratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. Es va fer un sistema per recollir els fems dels estables en un dipòsit subterrani per després utilitzar com adob. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca.
La modèlica colònia agrícola de Graugés, transcendí fronteres, fins al punt que meresqué la personal felicitació del mateix papa Lleó XIII, autor de l’encíclica De Rerum Novarum, que el prohom berguedà prengué tothora com a model social.
En relació al topònim, defenso la seva evolució de GRAU m.
(arcaic i dialectal, del gènere femení) Escaló, esglaó (Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Segarra); «Ara puja les graus». Ne dejen seure ne tenir còuens ne senalles dins la pescateria ne en los graus d'aquella, doc. a. 1350 (arx. mun. de Barc.). Anaren a les graus del palau major del senyor rey, e aquí lo dit vaguer jurà, doc. a. 1443 (Ardits, i, 444). Foren-hi baix fetes alcunes graus de cristayl per on pujaua hom al tabernacle, Hist. Troy. 234. Sie posat e alçat lo pacient sobre una cella en un grau d'escala, Cauliach Coll., ll. v, pt. 2a, c. 4. Pujant per unes graus que eran al devant de la presó, Canyelles Descr. 325. En la cambra al cap de la grau (=de l'escala), doc. any 1574 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
Avui quan a la descripció de l’indret trobem : Els estanys de Graugés són un sistema de basses d’origen artificial creades a finals del segle XIX i principis del segle XX (entre 1900 i 1909), mitjançant la construcció de terraplens i connectades per sèquies i bombes d’aigua. Aquestes masses d’aigua foren pensades per a l’abastament de la colònia industrial fundada per Agustí Rosal Sala.
Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l’alta conca del Llobregat. Actualment encara s’utilitza l’aigua per a l’abastament i la zona, a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà.
Quan trepitges ‘ el territori’ - com diuen els de Barcelona – , assumeixes aviat que dissortadament a Catalunya creixen ens nans, i justament al Berguedà aquesta sensació és fortíssima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada