dimecres, 15 de febrer de 2012

SANT JAUME DE VILAFRANCA DE CONFLENT

Anàvem la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur a visitar les terres catalanes de Conflent. No oblidem però, que la croada contra els càtars promoguda pel sant Pare i portada a terme per Simón de Monfort a les ordres del Rei francès van ser l’inicií de la pèrdua de la Catalunya Nord



Vilafranca de Conflent és una petita vil•la emmurallada amb portes als dos extrems. Pràcticament només existeixen dos carrers que van d’est a oest que la travessem i altres carrers que els creuen i formen boniques places. La seva vida és el turisme i és plena de botigues i botiguetes de productes artesans mengívols o de record. No deixeu els llaminers de visitar la botiga prop de la porta d’Espanya amb una varietat extraordinària de galetes de tot sabors, fruits ensucrats i gelats. Articles de roba, vidre i ceràmica també són presents en la mostra dels seus establiments

La posició geogràfica de Vilafranca de Conflent és realment immillorable des del punt de vista estratègic. Situada al fons d’un accidentat congost rocallós pel qual discorre el curs del riu Tet, la vil•la controla perfectament el pas natural de comunicació entre la Plana del Rosselló i les valls de la Cerdanya, circumstància que va marcar, al llarg dels segles, el seu caire de plaça militar.

L’any 1092 Guillaume Raymond, comte de la Cerdanya, atorga la carta de fundació de la vil•la; on els privilegis i les exempcions fiscals afavoririen tots aquells que s’hi instal•lessin. Això determina la construcció d’un primer recinte fortificat que es veu ampliat i reforçat amb el ritme del creixement econòmic de la vil•la, en els segles XII, XIII i XIV.

A la vegada que fou fundada la vila, el bisbe d'Elna fundà (1092) l'església parroquial (Sant Jaume), sota la dependència del priorat de Cornellà de Conflent, la qual consta construïda el 1097.

Aquest primer edifici correspon a la meitat de la primera nau actual; fou ampliat a mitjan segle XII amb una segona nau, i al segle XIII amb la prolongació de totes dues.

El notable portal de marbre esculpit és també del segle XII.



També s’hi afegí un campanar de planta quadrada de dos pisos. L’antic claustre ha desaparegut.



El retaule de l'altar major és del 1823; l'església conserva, procedents del veí monestir de Sant Pere de la Roca , els retaules de Sant Pere i de la Mare de Déu, del primer terç del segle XVII, i la imatge i petit retaule de la Mare de Déu de Vida, esculpit el 1715 per Josep Sunyer.

Entre molts altres objectes conserva una Mare de Déu del Bonsuccès, escultura de marbre del segle XIV.

El Mariscal Vauban al segle XVII confeccionà un gran projecte de fortificació en el qual apareix, per primer cop, la idea de construir a l’altra banda del riu Tet, el Fort Libèria elevat sobre el recinte de la vil•la. En temps de Napoleó III fou unit a la vil•la per una escala subterrània amb 800 0 1000 graons. Vam fer la prova de baixar-la i sincerament és un repte.

Va ser un dia aprofitat al cent per cent respirant i vivint en aquesta agradable vil•la catalana, ara sota domini de la República francesa.

Fer la ruta del Tren Groc des de Mont Lluís també ajudar a gaudir del recorregut. Hi ha properes e importants coves per visitar

Fotografia: Rosa Planell Grau
Recull dades i text: Miquel Pujol Mur