ELS BASTONERS DE NOSTRA SENYORA DEL PATROCINI DE CARDONA.

Em cridava l’atenció la peculiar vestimenta dels petits balladors, amb clares referències eclesiàstiques, el barret que ens evoca una mitra amb el símbol de Maria al davant, i unes petites flors als costats , el petit capell amb cintes de dolors damunt l’americana vermella, la camisa blanca cenyida amb faja, les faldilles blaves a joc amb el barret, els enagos , les mitges i les sabates. Sense trobar-ne cap referència precisa, aquest vestit – amb algunes variacions inevitables – és el mateix que lluïen els primers bastoners l’any 1704.

Trobem en relació al ball de bastons de Solsona : data de 1680, de quan van venir nens del poble de Sanaüja - que pertanyia al bisbe d'Urgell ; al segle XVII, el castell fou convertit en palau episcopal - a ballar bastons i al 1702, està documentat que els mateixos bastoners de Sanaüja van ensenyar als solsonins. L'estranya funció que adopten els dansaires d'aquest ball és la de patges i acompanyants de la imatge de la Mare de Déu en els recorreguts processionals.

No tenim constància de la continuïtat a Sanaüja d’aquesta tradició, tampoc de l’existència d’una pràctica semblant a les terres de l’Urgell sobirà, o al Principat d’Andorra, seu i domini del Bisbat.

L’ historiador cardoní Andreu Galera i la musicòloga manresana Glòria Ballús, autors ambdós d d’un estudi històric d’aquesta manifestació cultural, en feien la presentació solemne en el llibre-programa de la Festa Major del 2010 :
http://www.regio7.cat/bages/2010/09/06/cinc-lliures-deu-sous-daten-ball-bastons/101267.html

Es desvetllen fets si més no curiosos, com l'obsessió pel número 8. Són vuit nens, que ballen vuit balls diferents i que reciten vuit versets també diferents. Sabem d’aquest número que se’l considera símbol de l'infinit i de l'eternitat, també el 8 és una representació de les energies terrestres i celestes que circulen sense parar de dalt a baix, i de baix a dalt, i es regeneren.

El patrimoni immaterial de Catalunya és d’una riquesa i varietat extraordinàries; s’han de valorar molt positivament iniciatives com la de l’Ajuntament de Cardona, que explica perfectament el seu Alcalde : "darrere aquest model tan insòlit de programa de festa major s'amaga un esforç per investigar les nostres arrels, donar-les a conèixer i fer-les de tots. Això cohesiona i ens fa hereus del nostre patrimoni, perquè si no coneixem el patrimoni, no el valorem, i si no el valorem, no el podrem estimar".

Ens ha costat trobar imatges per il•lustrar aquesta breu nota. Deixem constància de la nostra gratitud als seus autors.