Em cridava l’atenció la peculiar vestimenta dels petits balladors, amb clares referències eclesiàstiques, el barret que ens evoca una mitra amb el símbol de Maria al davant, i unes petites flors als costats , el petit capell amb cintes de dolors damunt l’americana vermella, la camisa blanca cenyida amb faja, les faldilles blaves a joc amb el barret, els enagos , les mitges i les sabates. Sense trobar-ne cap referència precisa, aquest vestit – amb algunes variacions inevitables – és el mateix que lluïen els primers bastoners l’any 1704.
Trobem en relació al ball de bastons de Solsona : data de 1680, de quan van venir nens del poble de Sanaüja - que pertanyia al bisbe d'Urgell ; al segle XVII, el castell fou convertit en palau episcopal - a ballar bastons i al 1702, està documentat que els mateixos bastoners de Sanaüja van ensenyar als solsonins. L'estranya funció que adopten els dansaires d'aquest ball és la de patges i acompanyants de la imatge de la Mare de Déu en els recorreguts processionals.
No tenim constància de la continuïtat a Sanaüja d’aquesta tradició, tampoc de l’existència d’una pràctica semblant a les terres de l’Urgell sobirà, o al Principat d’Andorra, seu i domini del Bisbat.
L’ historiador cardoní Andreu Galera i la musicòloga manresana Glòria Ballús, autors ambdós d d’un estudi històric d’aquesta manifestació cultural, en feien la presentació solemne en el llibre-programa de la Festa Major del 2010 :
http://www.regio7.cat/bages/2010/09/06/cinc-lliures-deu-sous-daten-ball-bastons/101267.html
Es desvetllen fets si més no curiosos, com l'obsessió pel número 8. Són vuit nens, que ballen vuit balls diferents i que reciten vuit versets també diferents. Sabem d’aquest número que se’l considera símbol de l'infinit i de l'eternitat, també el 8 és una representació de les energies terrestres i celestes que circulen sense parar de dalt a baix, i de baix a dalt, i es regeneren.
El patrimoni immaterial de Catalunya és d’una riquesa i varietat extraordinàries; s’han de valorar molt positivament iniciatives com la de l’Ajuntament de Cardona, que explica perfectament el seu Alcalde : "darrere aquest model tan insòlit de programa de festa major s'amaga un esforç per investigar les nostres arrels, donar-les a conèixer i fer-les de tots. Això cohesiona i ens fa hereus del nostre patrimoni, perquè si no coneixem el patrimoni, no el valorem, i si no el valorem, no el podrem estimar".
Ens ha costat trobar imatges per il•lustrar aquesta breu nota. Deixem constància de la nostra gratitud als seus autors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada