D’aquest indret se’n ha escrit molt i bé, seguiré bàsicament el relat del Joaquim Sanitjas i Arcarons, veí del Santuari, adreçant-vos per qüestions puntuals a d’altres autors.
Situa l’autor la data de la troballa de la Mare de Déu en el període que va entre els anys 823 i 993, no serà però fins l‘any 1064 que s’esmenta com a lloc de devoció; l’any 1280 consta la construcció d’un capella al puig del Terrer, i la primera deixa testamentaria és de l’any 1286.
L’any 1327 comencen les obres per aixecar un Santuari més espaiós per donar cabuda als fidels que en gran nombre pelegrinen fins a la Gleva, està documentat l’any 1337 que en ocasió d’un greu sequera el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, va fer portar la imatge fins al riu on li van mullar els peus, al cap de tres dies plovia intensament per tota la comarca , s’ampliarà de nou l’any 1671, i entre els anys 1686 i 1693 es va prohibir la coincidència dels horaris dels oficis religiosos amb la parroquial de Sant Hipòlit, per evitar el que es qualificava aleshores ‘ com un desmereixement al Sant Patró ‘ ; no foren tots moments amables dissortadament, el 1714 la Gleva viurà un dels fets més luctuosos del genocidi contra Catalunya i els catalans : http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_la_Gleva
El 2 d’octubre de 1759 un llamp feia greus destroces al Santuari, el campanar, el presbiteri, gran part del temple, i l’hostatgeria van veure’s greument afectades.
L’any 1766 comencen les obres sota la Direcció de l’arquitecte Josep Morató Selles que donaran com a resultat el magnífic edifici que podem admirar avui.
Està documentada una processó des de vic l’any 1802 a instàncies dels pabordes de Sant Isidre per demanar que sortís el sol, ja que la persistència de la boira feia que els conreus no creixessin.
La desamortització de Mendizabal, feta amb un descarat ànim de ‘dessolar la terra’ , va portar a la venda del Santuari. La bonhomia d’un bon nombre de veïns permetia l’any 1837 salvar-lo de la destrucció, ocupant-se de la seva administració des d’aquella data fins l’any 1883. Retornat novament a l’església, les persones que havien pres part en aquella ‘ autèntica operació de salvament’, rebien el títol honorífic d’Hereus del Santuari, que ostenten fins a dia d’avui orgullosament els seus descendents, que tindrien l’honor de portar la imatge de la Verge en la seva Coronació Canònica :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1923/09/07/pagina-6/33287533/pdf.html
i tornarien a provar la seva noblesa en les tasques de reconstrucció derivades de la mal anomenada ‘Guerra Civil’ , que en la línia de les anteriors agressions a Catalunya, pretenia únicament ‘dessolar la terra’.
Fèiem la visita a Nostra Senyora de la Gleva, ‘videre Maria’ , és l’acció lògica quan tenim ocasió d’apropar-nos a un dels molts temples que li son dedicats a la nostra pàtria.
Feia – a nivell particular – una troballa que puc compartir amb vosaltres gràcies a la gentilesa de Mossèn Carles Izquierdo, Rector de la Gleva - Santa Maria, que m’atenia molt amablement;
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/santuari-de-nostra-senyora-de-la-gleva.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/02/santuari-de-nostra-senyora-de-la-gleva.html
Ah!, us recomanem els embotits locals. És allò de que hi ha un temps per cada cosa, us sona ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada