El primer document en que l'esmenta aquesta esglesiola és del segle XVII.
Hom pensa però que fou aixecada a darreries del segle XI, o en les primeres dècades del XII, atès l’absis fet amb un aparell molt regular.
Al llarg dels segles XVII-XVIII fou més que reformada, refeta. Imaginen que com per arreu amb els ‘ diners d’Amèrica’.
Ens expliquen que a la base de l'altar hi ha una làpida romana dedicada al déu Mercuri, que procediria de les runes romanes d'Isona, i que fou incorporada al temple en la reforma del seu interior feta als anys 70 del segle XX. En aquella data es dugueren a terme la retirada de les runes dels voltants. No cal insistir gaire en que el santuari com tot el terme d'Isona, foren escenari d'una llarga i dura batalla, al llarg de tot el 1938, en el període denominat eufemísticament de la ‘ guerra civil ‘.
El temple fou molt malmès, el seu interior destruït i cremades les seves imatges, entre les que es trobava el seu retaule i la imatge romànica de la seva marededéu. L'actual imatge de la marededéu, que data del 1947 – i de la que agrairem la tramesa d’una imatge al coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com – ens diuen que té força semblances amb l'antiga imatge.
Com record d’aquelles dates tràgiques, a la seva espadanya, com a campana, hi ha un fragment d'obús.
Trobava a http://goigsdelignasi.jimdo.com/el-pallars-juss%C3%A0/isona/ els goigs de sant Sebastià. Si existeixen els de la verge de La Posa, i els de Sant Roc, sou pregats de fer-nos-en arribar una còpia a coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Tenim un rerepaís que cal conèixer.
El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.
El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada