M’aturava per retratar un edifici molt singular, al que s’anomena – a la fitxa tècnica - com la ‘casa Mudèjar ‘:
El mot es transcripció del castellà mudéjar, i aquest, de l'àrab mudáǧǧan 'aquell a qui han permès quedar-se', participi passiu de la 2a forma de dáǧan 'quedar-se'.
Art, principalment arquitectònic, que és resultat de la fusió d'elements de l'art cristià i de l'art àrab.
Defensem la denominació andalusí –ina. Relatiu o pertanyent a al-Àndalus.
Al barri de la Florida de Santa Perpètua de la Mogoda, ocupa un solar situat entre el carrer Cinc, el carrer Sis i l'Avinguda Tres, davant de la Plaça dels Cinc Carrers.
Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular de 20 x 8 metres, desenvolupat en planta baixa i planta pis, amb una torre descentrada de tres plantes. L'edifici està compost per quatre volums adossats que reculen tant en alçada com en façana. Hi ha un cos al costat dret de la torre, i dos a l'esquerra. L'ornamentació de les façanes és d'estil àrab. A la façana posterior hi ha una tribuna en planta baixa que es converteix en terrassa a la planta pis. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta.
La coberta, a quatre aigües, de la torre és de teula ceràmica plana, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. Els altres cossos tenen terrat pla accessible i estan coronats per un merlet esglaonat. A la part posterior de la parcel•la, hi ha una sèrie de coberts de totxana vista, autoconstruïts. La situació de les obertures està en funció de les dependències a les quals serveixen. Hi ha un cert desordre compositiu i una barreja de diferents ornamentacions d'estil oriental.
Destaquen la torre-mirador, i la tribuna amb cinc finestres de la façana posterior.
Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les finestres amb arc de ferradura són peces prefabricades de pedra artificial. Les llindes esglaonades de les finestres de la façana posterior són fetes amb totxo. Com a elements arquitectònics destaquem els diferents tipus de finestres: les d'estil àrab de la façana principal i les de llinda triangular esglaonada de la façana posterior.
És un exemple únic , i dissortadament atípic dins la variada tipologia d’edificis unifamiliars al barri, en el que subsisteixen únicament un petit nombre dels edificis que s’aixecaven en les primeres dècades del segle XX.
La dimensió, tant de la parcel•la com de l'edifici, és molt més gran de l'habitual. El jardí pren un protagonisme que tampoc es dóna en la majoria d'edificacions de la zona.
La Karen Munté van Enkhuizen, Cap del Servei d’Arxiu i Gestió documental de l’ Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda em feia arribar un email en el que en relació a la casa amb elements mudèjars o andalusí:
data de construcció: 1928
autor/arquitecte: Josep Maria Déu Amat
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs del promotor, i de l’arquitecte Josep Maria Déu Amat
El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deia :
Josep Maria Déu Amat ( Barcelona , 1900 + Caracas, Veneçuela, 1987) va ser un dels arquitectes que es van exiliar per poder continuar exercint.
1 comentari:
Hola Sr. Mora,
en referència a la informació sol·licitada:
o data de construcció: 1928
o autor/arquitecte: Josep Maria Déu
Salutacions,
Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda
Publica un comentari a l'entrada