dimecres, 13 de febrer de 2013

PANTEÓ VIADER AL CEMENTIRI DE CARDEDEU

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), és l’autor del Cementiri de Cardedeu, esmentat com Carotitulo (Segle X), això pel que fa al topònim a donat lloc a tota mena de proposta :

Si recordem de la pregaria de l‘Àngelus : verbum caro factum est,.. ; el verb és feu carn, .. hom defensa la tesis d’una referència a Déu.

Francesc de Borja Moll, defensa que vindria de Car (quer, pedra) i deu (font o lloc d’on brolla l’aigua).

Balari i Jovany ho derivaria de “quercitulum” (alzinar petit).

El que no té ni cap ni peus, és la presència a l’escut parlant de Cardedeu del card dels Cardona.

Els Viader tenen am Cardedeu una llarga vinculació :
http://www.jviader.com/viader/viader/v31.html

No trobava cap entrada d’aquest fossar a la pàgina ‘Imatges de pedra i de silenci’.

Si, l’excel•lent treball de : de l’arquitecte Lluis Cuspinera i Font , i de la restauradora Carme Clusellas i Pagès : http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48264/51284

Si, l’entrada http://angelesdescarnados.blogspot.com.es/2010/04/el-cementerio-de-cardedeu.html

Hi ha un abans i un desprès de Cardedeu, que s’explica únicament per la presència de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Superada la porta hom veu el monument escultòric, , alçat sobre un espai ovalat, que actua a manera d’eix ordenador del cementiri; hi ha un petit jardí rodejant la tomba, una escala amb dos elements escultòrics i a la part superior una creu que reposa sobre una columna hexagonal.


L'escultura és feta amb marbre i està composta per una figura humana de certa edat amb barba (potser el profeta Malaquias) assegut amb un llibre obert a la mà esquerra i una ploma a la dreta. Els plecs de la seva indumentària cauen suaus per tot el seu cos. Al seu costat hi ha un lleó amb ales recolzat amb les potes davanteres visibles. Aquesta escultura està inclosa en d'un moviment antiacademicista dins del modernisme: l'escala humana del bloc, la naturalitat en el gest, la falta d'anècdota i l'expressió són alguns trets d'aquest moviment d'escultura que va tenir com a principal influència François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), i que es veu reflectit en aquesta escultura d’Enric Clarasó i Daudí, ( Sant Feliu del Racó 1857 - Barcelona 1941)

A la tomba hi ha la inscripció de la família Marc Viader