Al diccionari català valència balear – que per a mal tenen en el seu punt de vista, alguns ‘demòcrates ‘ - trobava : PEITA f.
|| 1. Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial per raó dels béns seents que es posseïen
En l’excel•lent treball ‘APUNTS HISTÒRICS DE L'ERMITA DE SANT VALENTÍ’
S’esmenta :
Al N.O. del monasterio y algo más de distancia del mismo y a la cima de una colina existe una capilla semi arruinada dedicada a San Valentín a donde los monjes de Bages iban algunas veces en el decurso del año y en días determinados a cantar una misa en honor del Santo. El dia de San Marcos iban allí los monjes en procesión de rogativas, invitaban antes con un pregón a los vecinos de Navarcles y de San Fructuoso de Bages y llevaban la reliquia de San Valentín a la referida capilla cantaban allí los santos evangelios, bendecían los territorios sujetos a su jurisdicción, cantaban una misa en honor del santo , y regresaban en procesión al monasterio durante el acto no se permitía trabajar a los vecinos de los pueblos sujetos a su jurisdicción.
El text – escrit en llengua castellana - no fa en fa referència explicita; us sembla però desassenyat que els monjos fessin coincidir amb aquesta ‘cerimònia’ per recaptar els tributs, peita ?. Tindríem un topònim descriptiu ‘ la muntanya on es pagava la peita ‘.
La capella, sense sostre, manté força bé l’estructura, i fora possible amb pocs diners, tornar-la a posar en disposició d’acollir alguna celebració litúrgica i/o festiva.
Del treball esmentat reprodueixo :
Pel que fa a la datació de la capella de Sant Valentí el rector Massanés (1864) la situa entre el segle XV o principis del XVI. Fortià Solà (1955), no sabem si utilitzant les mateixes fonts, la data al segle XVI. Josep Mas i Casas en la seva obra Ensayos históricos sobre Manresa fixa els orígens de l'ermita del puig al segle VI quan prosseguí una hipotètica construcció d'una capella dedicada a Sant Jaume? on s'hi podrien haver col•locat posteriorment les relíquies de Sant Valentí. El mateix Fortià Solà situa la trobada del cos de sant Valentí en el mateix lloc de l'ermita, per la qual cosa se li hauria dedicat posteriorment.
Treballs moderns com el de Francesc Serra (2007) en la seva tesi doctoral, a partir de buidatge de documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, afirma que durant 1608-1613 l'ermita s'havia cobert de nou i s'havia blanquejat de l'exterior. Més tard, l'any 1645 l'abat ordena que s'hi facin reformes a la teulada, s'emblanquini per dins, s'adobés l'altar i es tanqués la porta amb clau. Als anys 1777-1781 s'ha de renovar tota la teulada de l'ermita.
L'estructura d'una única nau que s'ha conservat fins a l'actualitat ens fa pensar en una edificació datable perfectament entre els segles XV-principis del XVI. Calen però estudis arqueològics per saber si anteriorment hauria hagut una construcció més antiga que l'actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada