dissabte, 16 de febrer del 2013

SANTA BÀRBARA DE PRUNERES, MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, s’arribaven fins l'antiga església de Santa Bàrbara de Pruneres , situada damunt la serra que tanca la vall d'Oix pel SE

L'alou de Pruneres és esmentat el 969, fou del monestir de Sant Pere de Camprodon i aviat passà a dependre del priorat de Santa Maria del Coll de Panissars, que hi establí una cel•la.



L'edifici romànic és de finals del segle XII o començaments del XIII. D'absis semicircular, volta apuntada, porta a migdia sense decoració i campanar d'espadanya. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una a l'absis i l'altre a la façana de ponent i una altra de biaix senzill al mur sud. Galilea La peculiaritat més destacable de l'església és el pòrtic o galilea situat a la banda de migdia i al davant de la porta d'entrada. Tant per l'estructura com per la qualitat dels materials emprats en llur construcció, es creu que es tracta d'una obra posterior a la de l'edifici principal, afegida segurament a finals del segle XIII o a principis del XIV. Consta de cinc arcs de mig punt i en el seu interior es guardaven diferents peces artístiques com :


Una làpida sepulcral d'alabastre del segle XIV representant l'enterrament d'una dama del castell de Bestracà que fou malmesa durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939: alguns dels seus fragments foren dipositats al Museu d'Olot pel Dr. Joaquim Danès i Torras ( Olot el 8 de juny de 1888 - + 11 de febrer de 1960)

Els fragments d'un retaule representant la vida de la Santa estan guardats al Museu Parroquial d'Olot.


Fins a les acaballes del segle XIX s'hi venerava una talla romànica, avui dipositada al Museu d'Art de Catalunya, procedent de la col•lecció Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 1882 - 1956)

De l'any 1972 al 1981 s'hi han efectuat obres de restauració, que han suposat prescindir de la construcció bastida sobre la nau durant els segles XVII-XVIII i també la que convertí en torre la vella espadanya, refeta després que un llamp la destruís, pel setembre de 1978.