Els cens de veïns superava lleugerament els 3.000.
No sabia trobar noticia d’aquella tragèdia a l’hemeroteca de la Vanguardia, cosa que atès el moment històric , el feixisme complia el 10 AÑO TRIUNFAL, em fa pensar en una ‘contaminació’ de les aigües – un emmetzinament - com a causa més probable.
El poble vicentí va decidir fer un vot a sant Roc, protector de les epidèmies. Una comissió de vicentins, nomenada pel rector, mossèn Joan Tous Farell , es va encarregar de trobar el lloc adient per a la construcció de l’ermita. Van triar la zona de Can Mallol de la Muntanya, en uns terrenys que va cedir Josep Mallol, el Mestre d’obres va ser Baldiri Boloix [ d’ambdós ens agradarà saber-ne el segon cognom ), les despeses de l’edificació es van costejar amb les donacions del poble.
L’ermita s’inaugurava l’any 1946. Des d’aquell moment, cada any se celebrava un aplec per sant Roc. El 22 d’agost de l’any 1948, l’Ajuntament va decidir celebrar la sessió plenària a l’ermita, en comptes de fer-ho a la Casa Consistorial, per participar en els actes de l’aplec.
En la dècada dels noranta del segle XX es va fer una reforma de la façana, tapant l’obra original en blanquejar-la.
Actualment, la diada de Sant Roc és la data de la festa major del barri que porta el seu nom.
La descripció tècnica ens diu :
Ermita de petites dimensions, de planta rectangular, d’una sola nau, amb volta de canó i coberta a dues vessants, amb teula àrab. Petit cos afegit, per a fer funcions de sagristia, adossat a oest. Façana principal amb espadanya central d’un arc rodó, òcul i portal amb arc de mig punt. La part posterior fa mitgera amb la masia de Can Mallol que presenta un lamentable estat d’abandó.
Us deixo un enllaç http://perso.wanadoo.es/fontm/sant_roc_2000.htm
El cens de l’any 2012 es tancava amb 28.084 veïns.
Dissortadament malgrat ‘la potencia celestial’ de Sant Roc , no ha pogut amb els fils dels mal dits ‘ serveis públics’ que tenen aquí i arreu de Catalunya, el DEBER PATRIOTICO, en termes de LA ESPAÑA NACIONAL, de dessolar la terra catalana, tant com sigui possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada