dilluns, 14 d’abril de 2014

CAPELLA DE SANT PANCRÀS DE MONTFLORIT. CERDANYOLA ‘ LA PETITA CERDANYA’ DEL VALLÈS

El Lluis i l’ Isidre Riera Modolell, a la II dècada del segle XX endegaven la urbanització de Montflorit; el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) havia introduït una classificació en funció de la renta disponible :

Classes altes
Classes mitges altes
Classes mitges mitges
Classes mitges baixes
Classes baixes


Aquestes promocions tenien com a destinatàries les classes mitges altes ( bàsicament professions lliberals, i alt càrrecs d’empreses i/o de l’Administració Pública ) i les classes mitges mitges, amb ‘projecció real de millora’, ( professionals joves, i càrrecs d’empreses i/o de l’Administració Pública ); amb dades d’avui foren aquelles persones amb rendes iguals i/o superiors a 30.000 € /any

La II República no va trencar aquest esquema, més enllà de la reivindicació de ‘ la caseta i l’hortet’ de l’avi Macià.

Ho faria dissortadament el II feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ), que generalitzaria les urbanitzacions per arreu, això ha acabat provocant el col•lapse de les finances de les Administracions locals, i l’empobriment irreversible de la ciutadania i del medi natural. La ‘Democraciola’ – coneguda també com III feixisme – insistiria en la mateixa linia.

M’aturava per repetir una imatge que havia fet anys enrere el Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 1930).
La fitxa tècnica parla d’un antic poundegave de gel, certament en èpoques anteriors potser feia molt de fred a la serralada prelitoral,i aquestes construccions acostumen a identificar-se pel seu tancament arrodonit.


Li demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), imatges de l’interior i rebia una fotografia datada el 23-IV-1984, identificada com Capella de Sant Pancràs [ sense culte ] Can Riera, Antic Mas Oliver.


Això venia a confirmar alhora, l’existència d’un espai de culte en aquell indret, i la més que possible preexistència d’un pou de glaç. Fins com a hipòtesis podem pensar que no va reeixir aquesta “transformació” per la pròpia naturalesa del pou de glaç que manté de forma permanent un ambient ‘ gèlid’ del tot inadequat per a l’ús religiós, i fins per al manteniment dels estris de culte.

Els pous de glaç acostumen a tenir una fondària des de la coberta arrodonida fins al fons, que va dels 8 als 10 metres, i enlloc he trobat una semblant evolució – més enllà de les activitats de meditació que es duen a terme a l’antic pou del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes a la comarca de la Noguera, en les èpoques caloroses de l’any.

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/05/goigs-sant-pancras-la-seva-festa-es-el.html
http://www.cerdanyola.cat/recursosweb/documentos/urbanisme/cataleg/Q5-63.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com