El caseriu s'escalona en un característic penyal -"la Roca"- que presideix l'aiguabarreig de la riera d'Abella amb el riu Ter.
Del castell que s’esmenta l’any 1310 com, "castrum" o "forciam de Ruppe Pelonchano", no en roman quasi res, la situació orogràfica feia l'indret fàcilment defensable fins a l’època en que fa aparició de l'artilleria.
Resta la petita església romànica que era dedicada a la Mare de déu de Pelencà ; actualment rep l'advocació de la mare de Déu de la Pietat.
Ha desaparegut, en part, un portal que anys enrere constituïa l'accés al poble, com ho devia haver estat del castell, pujant pel caminet de drecera.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.co
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada