divendres, 11 d’abril de 2014

SANT FELIU DE CARBONILS. ALBANYÀ. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA . CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde retratava l’esglesiola de Sant Feliu de Carbonils [ el lloc on es preparava el carbó en la tesis que us deixem en aquest enllaç : http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/92897/164605 ], es localitza a uns tres quilòmetres al nord del nucli urbà de la població d'Albanyà, prop del puig de Sant Feliu.
Està adossada pel costat de tramuntana a les restes del temple anterior, la descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular.


Presenta dos sectors construïts en èpoques diferents. L'absis i la meitat de llevant de la nau són de construcció romànica tardana mentre que el tram de ponent correspon a una reforma posterior, i actualment presenta una coberta de dues vessants d'uralita. El tram de llevant de la nau és cobert per una volta apuntada seguida. L'absis també presenta volta apuntada i s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal apuntat també. Les dues voltes són bastides amb carreus ben desbastats disposats en filades i arrenquen d'una cornisa de bosell, que també recorre l'extradós dels arcs de les finestres del temple. Les finestres que il•luminen l'església són de doble esqueixada i arcs de mig punt. N'hi ha una al mur meridional de la nau i també en trobem tres a l'absis. Al frontis hi ha una petita obertura rectangular d'un sol biaix al centre del parament. Aquesta façana està coronada per un campanar de cadireta de tres pilastres i dues arcades de mig punt, una de les quals està derruïda. L'única porta d'entrada està oberta al costat de migdia. És d'un sol arc adovellat amb el perfil molt rebaixat, amb la llinda monolítica i el timpà fet de carreus. Al costat de la porta hi ha un ull de bou bastit amb peces reaprofitades. La construcció és bastida amb grans carreus de pedra sorrenca disposats en filades regulars. A la part superior de l'absis hi ha un fris de dents de serra i una cornisa motllurada recorre la part superior del mur de migdia. Adossat a la banda nord del temple, al costat de l'absis, resta dempeus la capçalera del temple preromànic anterior. Presenta una planta trapezial i està coberta per una volta de canó lleugerament ultrapassada, bastida amb lloses primes disposades en filades regulars. L'arc que s'obria a la nau, de la queden escassos vestigis del seu mur de tramuntana, és de ferradura, adovellat i descansa damunt grans impostes monolítiques. La capçalera presenta tres finestres, la preromànica d'un sol biaix i arc de mig punt adovellat, situada a migdia, i les altres dues romàniques, a llevant i tramuntana, de doble esqueixada i arcs de mig punt. La construcció és bastida en pedra desbastada disposada en filades irregulars.

Ho retratava també anys enrere la família Cuyas, com veieu en aquesta imatge custodiada per l’ Institut Cartogràfic de Catalunya.


L'any 878 en un precepte concedit a Santa Maria d'Arles pel rei Lluís el Tartamut apareix esmentat el lloc de Carbonils; les noticies sobre l’església de Sant Feliu però, son molt més tardanes , malgrat que el conjunt edificat conserva parts clarament preromàniques.

A final dels segle XIII l'església de Sant Feliu apareix esmentada entre les parròquies i capelles que posseeixen rendes pròpies.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com