Retratava l’església de Santa Maria de Vilardida, envoltada pel fum d’una calçotada que es preparava a l’espai que dona a la paret interior.
Demanava als ‘fogoners’ – en llengua catalana – si tenien les claus i/o sabien qui les podia tenir, i encara espero la resposta.
L’església es troba situada a un extrem del nucli, que no queda massa clar si depèn de Vila-rodona, i/o de Montferri, és un edifici de planta rectangular, amb absis semihexagonal, d'una sola nau de 3 trams i amb senzills contraforts exteriors.
La coberta és de teula, a dues vessants, i forma un petit ràfec sobresortint a les façanes laterals. A la façana principal s'obre, centrada, la porta d'accés rectangular, damunt la qual hi ha una petita obertura circular. Corona la façana un senzill campanar d’espadanya.
Llegia que el material de la construcció és la pedra, i que la façana principal es troba arrebossada i pintada de blanc.
apareix Santa Maria de Vilardida a la llista de parròquies, com sufragània de Sant Bartomeu de Montferri ; http://www.arquebisbattarragona.cat/parroquies/index.php?arxiu=cerca_parroquies
Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d defensa quan a l’origen del topònim que s’origina per la contracció de Vila i ardida, en sentit aquesta ultima de ‘forta’, ‘ ben defensada’ . Manifestament avui aquesta interpretació , no es correspon amb la tristíssima realitat d’aquest nucli, i d’una bona part de la Catalunya ‘interior’.
Aprofitàvem per demanar a l’altíssim, per intercessió de Santa Maria, que en aquesta hora difícil, tota la Cort Celestial, faci costat a Catalunya.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada